L’escriptor i compositor alemany Ernst Theodor Amadeus Hoffmann és l’autor d’un conte, “L’home de sorra”, que temps després va ser la font d’inspiració per crear el ballet “Coppélia”. En aquest relat, Hoffman parla de com l’amor pot ser un miratge. Ho fa a partir d’una parella de camperols enamorats, Swanilda, i Frank, que travessen hores baixes per l’aparició d’una noia jove i bonica que de seguida roba el cor al xicot. Al darrere hi ha un artesà que ha volgut fer una juguesca a la parella i ha creat una nina que sembla ben bé de veritat.
El coreògraf Miquel G. Font ha aprofundit en el contingut de la història per fer una coreografia de “Coppélia” pels ballarins del Programa d’Alt Rendiment (PAR) situada al segle XXI, que s’estrena demà. “La meva lectura sobre aquest conte és que ens enamoren d’allò que volen enamorar-nos. És a dir, que nosaltres mateixos ens fem el pensament d’una cosa que, en el fons, només és producte de la nostra imaginació i del nostre desig. En definitiva, una manera d’enganyar-nos”·
Realitat i ficció
Les paraules de Font es recorden el llibre “Novel·la”, de Pol Beckmann, que explica com un jove que té parella comença a qüestionar-se la seva relació quan crear una protagonista a la seva mida i, per tant, no li genera cap conflicte perquè té i es comporta com a ell li agrada. I el pobre autor, desesperat, es debat entre l’amor real i l’inventat al paper. De la realitat a la ficció i a la inversa. Font creu que la parella de “Coppélia” pot traduir-se en la societat d’avui en dos joves que es coneixen de manera virtual i que quan es troben, res és com havien previst. “Crec que es correspon molt bé amb les noves aplicacions que hi ha a les xarxes per conèixer gent perquè molta gent pot rebre un desengany sobre l’altre quan el veu amb realitat”, diu.
El creador també destaca que ha imaginat històries diverses, no sols d’una parella noi i noia, sinó de dues persones que s’enamoren a través d’una pantalla, però sense identitat concreta perquè ho volia fer molt obert i equitatiu. El coreògraf es mostra satisfet del resultat. “Els ballarins del PAR en Dansa que estan al Centre Cultural Terrassa són molt versàtils i estan preparats per estils diversos. La primera part del ballet té més tècnica de clàssica i la segona, que és la que s’ambienta en el món digital, té una dansa més conceptual i contemporània”.
El PAR en Dansa és un programa de formació continuada, per a joves ballarins entre 16 i 22 anys que volen fer el salt a la vida professional. El programa consisteix en un treball intensiu de ballet de 40 hores setmanals, en unes instal·lacions òptimes com les que ofereix el Centre Cultural Terrassa, i amb l’acompanyament per part de grans professionals de la dansa. El programa, dirigit per Rodolfo Castellanos i coordinat per Miquel G. Font, ofereix perfeccionament tècnic i seguiment individualitzar als ballarins, que treballen com una companyia pròpia. Fins ara, els ballarins del PAR hane strenat dues produccions: “In-Connection”, que combina coreografies clàssiques i contemporànies de Rodolfo Castellanos i Miquel G. Font) i “El Trencanous”. La nova producció de “Coppélia”, amb música de Léo Delibes, comptarà també amb la participació especial de tres ballarins convidats de diverses formacions: Maria Torrents, Nabar Martínez i Emmanuel Dobby.
