Els alcaldes de les nou ciutats de la segona corona metropolitana tornen a fer pinya per recuperar el protagonisme en el debat metropolità. Terrassa, Sabadell, Granollers, Rubí, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Mollet, Vilafranca del Penedès i Martorell han firmat la Declaració de Martorell, un manifest conjunt que demana el reconeixement del fenomen metropolità de Barcelona i la seva capacitat d’expansió.
Les ciutats de la segona corona van participar activament fa deu anys en l’elaboració del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i ara volen recuperar aquest paper actiu en la planificació i organització territorial de Catalunya, especialment en la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità, actualment en fase d’avanç del pla.
“No volem reivindicar el paper de ciutats de la segona corona -ha dit l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart- volem mirar a Barcelona cara a cara”. Ballart ha reivindicat el paper clau de les ciutats de l’Arc Metropolità com a “municipis frontissa entre la Gran Barcelona i la Catalunya central”, un territori real i consolidat que “vol deixar de ser el pati del darrere” per “estar a la cuina”, treballant per “acabar amb els dèficits històrics”.
Els municipis de l’Arc Metropolità volen treballar junts amb els de l’àrea metropolitana en la redacció del Pla de Rodalies i en la definició del sistema tarifari del transport públic. També en la lluita contra el canvi climàtic i la qualitat de l’aire, amb un impuls decidit cap a la transició energètica.
A la presentació de la Declaració de Martorell, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha reivindicat les nou ciutats de l’Arc Metropolità com a úniques interlocutores davant la Gran Barcelona. “Només pot parlar en nom del territori qui representa el territori”, ha dit.
Farrés ha fet palesa la voluntat de l’Arc Metropolità d’aparcar un “model excessivament centralista” i “treballar de manera coordinada per escoltar al territori de veritat”. Ha citat dos exemples. L’èxode de població de la Gran Barcelona cap als municipis de la segona corona, un “canvi de paradigma” que requereix polítiques públiques d’habitatge; també les decisions en matèria mediambiental. “Posem peatges d’entrada a Barcelona. I els vehicles que surten cap als nostres polígons. No contaminen?”, ha dit, per demanar “una gestió compartida” també de les polítiques de mobilitat.
