la Grècia antiga i en alguns països americans on parlen espanyol, aquesta data porta malastrugança. Mart era el déu romà de la guerra. Com a tal, el dimarts venia regulat pel planeta vermell (símbol de sang i destrucció). Si hi afegim la teoria que un dia com aquest va esclatar el garbuix de llengües de la Torre de Babel, està tot dit. La superstició està garantida. Els qui maneguen l’horòscop, el tarot, els somnis i tot aquest entrellat -de tot plegat- en diuen un pou.
A partir d’ací, els paremiòlegs han tirat pel dret i l’allau d’adagis fa més que patxoca: “Dimarts i divendres, dies de males cendres / el dimarts és borni i el divendres, cec / els dimarts, ni embarcats ni casats / els qui es casen en dimarts no viuen plegats / cada dimarts porta el seu mal fat / somni del dimarts, fes-ne força cas / els qui neixen en dimarts, penes a grapats”€ I així, successivament. Podria afegir-n’hi potser més d’una trentena. Amb tot i això, em faig un fart de riure amb tots aquells que s’esglaien amb aquest reguitzell. Si més no, també un adagi desfà la teoria: “La maledicció dels dimarts, sant Antoni la llevà”.
Des que “per tot arreu, un dimarts cada setmana trobareu”€ Motiu de més per no obsessionar-s’hi. Altrament, no pot pas ser possible que -de cada set dies- un surti esguerrat. Com tampoc no quadra allò que “no hi ha cap dimarts sense pluja”. Au va! Des d’aquesta paüra infundada, els científics no haurien tingut el més mínim interès a arribar al planeta Mart. Febrer d’enguany ha estat un mes decisiu en la seva exploració. Un robot de la Nasa -després d’un viatge de gairebé 480 milions de quilòmetres endegat feia uns vuit mesos-, el Perseverance, es posava sobre la seva superfície. Tant de bo que tot allò que se’n detregui faci per avançar força en temes que millorin la qualitat de salut i vida de l’ésser humà! Encara sort que trobo un refrany en línia oposada a la pila que tot ho pinten de color negre: “Moldre en dimarts, farina a grapats”. Bé.
D’una innocuïtat, n’he pogut extreure una columna desenfadada i amb un bri de sornegueria. Des d’aquesta perspectiva, mantinc el criteri que -de tant en tant- va bé prendre’s la vida amb visió clara i positiva. “Al mal temps, bona cara!” Quan tot es complica, ja va bé que afrontem la realitat amb esperit i actitud adients. Convé evitar sempre que l’estat del clima, la lluna o el calendari ens ho esguerrin.
