El Teatre Principal de Sabadell va ser ahir l’escenari de la presentació dels projectes que el Vallès Occidental presenta als fons europeus Next Generation, un pla per a la reparació dels danys econòmics i socials de la pandèmia, que ho farà impulsant una Europa digitalitzada i sostenible. Al Fòrum Next Generation Vallès, ajuntaments, entitats i empreses van bolcar les seves propostes, que parlen de la descarbonització de la indústria, la digitalització d’activitats i d’empreses, la modernització de la mobilitat, el monitoratge dels boscos i convertir dels sostres dels polígons en plantes fotovoltaiques, entre d’altres. La ciutat de Terrassa envia dues apostes estratègiques a Europa: vol digitalitzar els platós del Parc Audiovisual, fer-lo créixer per atendre les necessitats de les plataformes de l’audiovisual con Netflix i HBO, i proposa fer un pas de gegant en la mobilitat sostenible, completant una xarxa contínua pels desplaçaments lliures d’emissions. També modernitzant el trànsit de mercaderies a l’interior de la ciutat i posant ordre a la irrupció de les flotes de furgonetes de plataformes logístiques com a Amazon.
Un Parc Audiovisual més gran i digitalitzat
La ciutat de Terrassa ha treballat vuit projectes aspirants als Next Generation, dels quals dos es presenten finalment als fons europeus. Un d’ells aposta per consolidar el hub audiovisual i projectar la Terrassa City of Film. El projecte el va presentar ahir l’alcalde Jordi Ballart i se centra en el Parc Audiovisual. El complex té plena ocupació i necessita créixer en espais per respondre ala demanda de les grans plataformes. Els fons Next Generation permetrien construir nous platós digitals, millorar les infraestructures dels rodatges, crear zones per a les “start up” del sector i rehabilitar l’edifici de l’antic Hospital del Tòrax. El parc necessita nous platós, sales de postproducció, crear espais incubadora de talent i d’allotjament per als equips que es desplacen a Terrassa per produir pel·lícules, sèries, anuncis i productes televisius. La Ciutat de la Imatge també “vol impulsar noves empreses del sector”, diu Ballart, de la mà d’actius com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya (Escac), l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals de la UPC i el grau de Producció d’Audiovisuals i Espectacles de l’IES Santa Eulàlia. En definitiva, augmentar els llocs de treball vinculats al sector i “incrementar el retorn de l’audiovisual a la ciutat”.
Més desplaçaments a peu i mercaderies amb vehicles eco
Fa temps que Terrassa aposta per la mobilitat sostenible i per la creació de noves àrees de vianants al centre de la ciutat. Ara, els fons europeus són una oportunitat per fer un pas de gegant en dos àmbits: crear una xarxa contínua de mobilitat sostenible i millorar el repartiment de mercaderies de “darrera milla”. El primer projecte busca fer visible un continu d’itineraris amb connectors amb altres municipis i amb espais habilitats per anar a peu o en bicicleta. L’objectiu és combatre els microdesplaçaments en cotxe, fer un “push and pull” i “oferir sempre una opció millor al cotxe”, apunta l’alcalde. Amb accions de “bricolatge urbà” es pretén també avançar cap a una ciutat més accessible i inclusiva, creant recorreguts a peu que esdevinguin espais de relació. En l’àmbit de les mercaderies, el comerç electrònic ha disparat les entregues a domicili i multiplicat l’impacte dels operadors logístics. El projecte proposa canviar el model actual per una distribució capil·lar amb vehicles no contaminants.
Cecot: un milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques
La patronal terrassenca Cecot porta a Europa el seu projecte Vallès Solar, una aposta per la transició energètica al teixit industrial. Josep Casas, director comercial de l’entitat, va explicar que actualment hi ha 5 mil instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya i el 75% d’elles produeixen 20 kW, l’equivalent a un consum domèstic. El canvi de model és urgent i Cecot proposa instal·lar 1 milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques a les cobertes de 25 mil empreses. “Ens assegurarem la producció de 320 gigabits, superant la producció de la planta més gran d’Espanya, a Ciudad Real, que produeix 310 gigabits”. Amb les fotovoltaiques en funcionament, les empreses estalviaran 22 milions en combustible, hi haurà una reducció de 112 mil tones de CO2 i el projecte permetria substituir mig milió de metres quadrats de cobertes de fibrociment a la indústria. Vallès Solar també proposa electrificar la mobilitat empresarial amb punts de recàrrega als polígons, reduint la petjada de carboni del transport, i promoure comunitats energètiques locals i una aliança público-privada per una planificació energètica d’àmbit territorial.
Consorci de Residus: el repte circular de Can Barba i Mercavallès
Amb els Next Generation, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental es proposa passar del 40% al 75% de la recollida selectiva en 3 o 4 anys, incorporant sistemes intel·ligents a la recollida de residus. Per fer front a aquesta nova realitat, presenta un projecte d’economia circular que implica ampliar la planta de Can Barba per doblar la seva capacitat de tractament de matèria orgànica fins a les 50 mil tones, incorporar una planta de biorefineria que injecti biogàs a la xarxa, una de voluminosos i una per a la fracció tèxtil. La proposta incorpora Mercavallès a l’equació, que “passarà a ser un mercat circular, no només de venda de fruites i verdures”, ha explicat el gerent del Consorci, Albert Planell. “El mercat ven les verdures, el consumidor les consumirà i el residu anirà a Can Barba, que farà compost per al Parc Agrari i per als horts vallesans, que produeixen les fruites i verdures”. L’increment d’activitat requerirà una reforma del tram de l’N-150.
Cambra de Començ:objectiu, reduir el malbaratament alimentari
La Cambra de Comerç de Terrassa presenta quatre projectes als fons europeus dels quals Josep Berbel, tècnic de l’entitat, en va avançar ahir un al Fòrum Next Generation Vallès, el relacionat amb el malbaratament alimentari. La proposta persegueix reduir el sobrant alimentari a les indústries del sector i de la distribució, amb especial enfocament a les pimes. La fórmula demana establir protocols i intercomunicacions digitals entre la indústria i la distribució i amb entitats amb finalitats socials que gestionin l’alimentació dels col·lectius més desfavorits. Una de les idees planteja que els aliments no arribin als bancs i vagin directament a les entitats que fan entrega als usuaris. L’aliança entre les cambres catalanes amb les d’Andalusia permetria donar dimensió estatal al projecte i impulsar proves pilot a les dues comunitats autònomes. Els tres projectes restants proposen fomentar les energies renovables al gremi dels instal·ladors, digitalitzar les pimes del sector de la logística i el transport i aplicar la intel·ligència artificial a l’obra pública.
Lead to Change: Proveïdors de proximitat i monitoratge del bosc
El terrassenc Xavier Marcet, president de la consultora Lead to Change, va ser l’encarregat de parlar dels projectes comarcals i ho ha fet amb una triple proposta. La primera, relacionada amb el teixit empresarial vallesà, que “s’està quedant petit” i acusa fragilitat. Marcet suggereix crear una plataforma que ajudi a una selecció “d’empreses tractores” a trencar la “bajanada global” de treballar amb proveïdors estranger quan hi ha empreses de la comarca que els poden servir. La segona proposta implica monitorar amb sensors els arbres del Parc natural de Sant Llorenç per detectar canvis bruscos de temperatura que alertin d’un incendi, i que donin informació sobre la humitat i la robustesa del bosc. La tercera candidatura als Next Generation té a veure amb el foment de l’envelliment a casa. Marcet planteja una prova pilot a cinc-cents habitatges que incorpori sensors a espais com la cuina, el bany o el llit, automatismes de suport a la mobilitat i tecnologies que combatin la solitud i fomentin les relacions socials.
Els fons europeus més grans de la historia
El Pla Europeu de Recuperació Next Generation injectarà en els sis anys vinents 750 mil milions d’euros a les economies de la Unió Europea per estimular l’economia, malmesa per l’impacte de la pandèmia de la Covid-19, i empènyer cap a una modernització del teixit industrial, la digitalització i el camí cap a una Europa més sostenible i compromesa amb el medi ambient. Espanya rebrà 140.000 milions d’euros, la meitat dels quals en subvencions que són transferències a fons perdut fins a 2023, i la resta en forma de préstecs.
Mai abans la UE havia mobilitzat una quantitat tan elevada de diners. El rellotge dels ajuts comença a córrer i empreses, entitats i institucions tanquen ara els seus projectes per rebre els fons europeus, que ja està clar que no arribaran a tothom. Els governs tenen fins al 30 d’abril per fer arribar els seus projectes. Només les empreses de l’Ibex han presentat propostes per valor de 100 mil milions d’euros. Fa dues setmanes, el Govern de Pedro Sánchez deixava clar que no passaran el filtre estatal ni els projectes per tapar els forats de la Covid ni els que no tinguin valor afegit. La digitalització i la descarbonització són els eixos que definiran el triatge.
“Hem de ser molt estrictes en la dotació dels fons perquè la lupa de Brussel·les estarà en l’execució de la despesa, els resultats i la reformulació del model”, ha dit Manuel de la Rocha, director del Departamento de Asuntos Económicos del Govern central. El Pla de Recuperació destinarà un 50% dels seus recursos a la modernització, a projectes d’investigació i innovació i a la transició climàtica i digital. També hi ha un paquet important de recursos per a la cohesió i la política agrícola comuna. La lluita contra el canvi climàtic s’emporta el 30% dels fons de la UE, a banda de la protecció de la biodiversitat i la igualtat de gènere. L’Europa postcovid serà, defensa la UE, més ecològica, més digital i millor adaptada als reptes de futur.
