Escric just dues setmanes després que un d’aquests estris hagi atropellat violentament un amic meu. Encara segueix a la UCI i el seu pronòstic és reservat. Malgrat que ja vaig tocar el tema no fa gaire mesos, em sento impel·lit a tornar-hi. Em permeto recordar que el proppassat 14 de febrer s’esqueia el cinquè aniversari de la mort de Muriel Casals, atropellada per una bicicleta. No pretenc posar al mateix sac els dos vehicles referits. Entenc, però, que reforçaré arguments i conceptes. El desplaçament en vehicles de mobilitat personal es va quadruplicar en el període comprès entre 2017 i 2019. Malgrat que tan sols suposa un 0,4% del total, l’AMB planteja normes més clares. Alhora proposa un concurs per impulsar/regular el “sharing”, mot anglès que expressa l’ús temporal de vehicles€ O, fins i tot, el vehicle compartit o a préstec/lloguer temporal.
A banda d’aquestes estadístiques, l’AMB xifra a l’entorn de les 118.000 persones -i creixent fortament- el nombre de persones que utilitzen patinets de manera puntual. Òbviament, són molt lluny dels paràmetres atribuïts als vianants, als conductors de cotxe o moto i als usuaris de metro i bus. Tanmateix, vivim en una societat caòtica i avariada. No pot ser que el suposat “progrés” evolucionista de la societat vagi exponencialment molt més de pressa pel que fa a tecnologia que no a regulació de reglaments, mesures o ordenances municipals en la matèria que tracto. Alguna ciutat -com Terrassa- sembla ser que ha avançat els deures. Contractar una assegurança obligatòria, usar el casc, el no permís de pas per les voreres, la prohibició d’anar-hi damunt més d’una persona i no ultrapassar els 30 km/h delimiten unes mínimes regles de joc.
A partir d’ací, però, encara resta un llarg trajecte€ Afegint que l’actor essencial recau a lloms de la persona que condueix aquest tipus d’enginy. Faig aquest darrer matís perquè encara et topes amb l’espavilat de torn que va per lliure. Passa de tot. Primer de tot, val més prevenir que curar. A banda que cal prefixar un règim de sancions durament exemplars per als qui configuren aquest grup. No s’hi val que el vianant tranquil hagi de viure tenallat per la por. No ho podem permetre.
