Si tota operació comporta un risc, les intervencions quirúrgiques relacionades amb l’àrea del cervell resulten aparentment encara més delicades. D’abordar les lesions del crani, així com les malalties del sistema nerviós, entre altres, se n’ocupen els neurocirurgians. Avui, 8 d’abril, se celebra el dia mundial d’aquesta especialitat en què les contínues innovacions tecnològiques garanteixen tractaments cada vegada més precisos i menys lesius per als pacients.
L’Hospital Universitari MútuaTerrassa compta des del 1988 amb un Servei de Neurocirurgia que durant anys ha cobert també la població de Sabadell (des del març, el Taulí disposa d’una unitat autònoma en aquesta especialitat creada amb professionals de Mútua).
“Els nous tractaments estan lligats al desenvolupament de tècniques d’imatge”, explica el doctor Marcel Garcia Bach, cap del servei de neurocirurgia de MútuaTerrassa, que està format per nou professionals i que de fet dona cobertura a una àmplia àrea que comprèn el Vallès Occidental, el Bages, el Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya.
L’especialista concreta que les afectacions que els neurocirurgians tracten amb més freqüència són “les de la columna vertebral, bàsicament les hèrnies discals i d’altres patologies degeneratives pròpies de l’edat; seguit de ben a prop pels tumors cerebrals i els traumatismes cranioencefàlics”. De vegades, la neurocirurgia també aborda el tractament quirúrgic del dolor.
En un camp de la medicina que actua en zones del cos tan delicades, el doctor afirma que la tecnologia permet als neurocirurgians “dibuixar veritables mapes del cervell” a l’hora d’operar. “I dins de la tecnologia, la robòtica aplicada a la neurocirurgia és un camp emergent”. L’expert posa l’exemple de com els darrers temps, els neurocirurgians compten amb sistemes robòtics que els ajuden a tractar determinades epilèpsies (una malaltia que es produeix per una activitat anormal del cervell).
“En concret, els darrers avenços de la robòtica permeten traçar millor les trajectòries a l’hora de col·locar els elèctrodes que s’implanten al cervell per tractar les epilèpsies; la implantació en si d’aquests elèctrodes, encara la realitzem els neurocirurgians manualment, no pas els robots, però és possible que en un futur siguin aquests mateixos els que posin els elèctrodes”, comenta. El mateix ocorre, per exemple, amb els cargols que els neurocirurgians col·loquen en el cas d’aquelles intervencions quirúrgiques que afecten la columna vertebral.
Tumors cerebrals
Però si hi ha una operació que resulta especialment compromesa és la que té com a objectiu extirpar un tumor cerebral. Quins són els últims avenços dels quals es valen els neurocirurgians per intentar erradicar la massa tumoral sense danyar el teixit sa del cervell?
“Un dels recursos és que, unes dues o tres hores abans de la intervenció, d’extirpar el tumor, administrem al pacient substàncies mèdiques com la cinco-alanina, que el que fan, és quedar fixades a les cèl·lules tumorals –detalla el doctor–. Aleshores, mentre estem operant, mirem pel microscopi o per altres sistemes de visualització, com els exoscopis, i gràcies a aquestes substàncies podem veure les cèl·lules canceroses fluorescents i així les diferenciem de les sanes”.
Segons comenta l’especialista, “els últims estudis mostren que aquest procés realment permet millorar tant la qualitat de vida del pacient com la seva supervivència”. En aquest tipus d’intervencions que requereixen tanta precisió, els neurocirurgians també han de procurar no danyar aquelles àrees del cervell que intervenen en les funcions bàsiques, com la parla, la visió o bé el llenguatge, entre altres. “En aquest sentit tenim una eina nova, una tècnica d’imatge anomenada monitoratge neurofisiològic, que allò que ens permet, és localitzar precisament aquelles àrees concretes del cervell que intervenen en aquestes funcions bàsiques tan específiques de la parla, la força o la visió; d’aquesta forma les podem preservar millor quan operem”.
El doctor Garcia Bach comenta que, des de fa anys, en les operacions sobretot de tumors cerebrals, al pacient se li van ensenyant imatges en un ordinador. Així es comprova que la intervenció no afecta la seva capacitat del llenguatge. Un equip de neuropsicòlegs treballa de costat amb els neurocirurgians en aquesta necessària tasca.
