L’Atlètic es va classificar dissabte per a la final en un final d’infart. Gràcies a dos enormes gols de penal-córner de Pau Cunill i a un treball titànic de la resta de companys, els de Can Salas es van imposar per 2 a 3 a l’Ulhenhorst Mülheim alemany a la segona semifinal de la competició. Molts donaven els alemanys com a clars favorits, però l’Atlètic va treure la ràbia quan faltaven dos minuts i es va classificar per a la final d’ahir donant un cop sobre la taula. De fet dos, els dos penals transformats per un Pau Cunill que acaba d’entrar a la història del hockey europeu. Els dos primers quarts del partit els van dominar els de Thilo Stralkowski, que van defensar a la perfecció i van gestionar millor que els de Xero Gasol totes les facetes del joc. Als onze minuts, Ignasi Torras va desviar amb el cos un tir de penal-córner que entrava i Timm Herzbruch, autor dels dos gols dels de Mülheim, va fer l’1 a 0 d’stroke. Desubicat, a l’Atlètic li costava trobar possessions llargues. I no podia xutar a porteria. El mínim desavantatge, però, el mantenia viu. Al minut 43, Jordi Bonastre va empatar en una bola refusada dins l’àrea. L’empat va donar ales a un Atlètic que es va començar a creure de debò que podia ser a la final.
Minuts decisius
Ja al darrer període, els minuts s’exhaurien i semblava que la segona semifinal es decidiria als "shoot-outs". Res més lluny de la realitat. Faltaven menys de cinc minuts quan el central i capità Tobias Matania, va veure una targeta groga i va deixar els seus en inferioritat.
En dos minuts finals d’autèntica bogeria i constants aturades per revisions del "video-umpire", el lateral esquerre Pau Cunill es va disfressar d’heroi inesperat i va donar la victòria a l’Atlètic, classificant-lo per a la final. Va fer l’1 a 2 en un golàs de penal que ni el "video-umpire" es va atrevir a discutir, a l’alçada del casc del porter. Quan faltaven 50 segons per acabar, Marc Calzada no va poder aturar un míssil d’Herzbruch que posava el 2 a 2 a l’electrònic del Wagener Stadion.
Amb aquest resultat, tornava a semblar que caldria jugar-s’ho tot a cara o creu, però llavors va aparèixer de nou Pau Cunill per rematar la feina. Amb el joc aturat, els àrbitres verificaven uns peus d’un jugador alemany a l’àrea quan els segons s’exhaurien. Ho eren. El cinquè penal es va acabar donant per bo i Pau Cunill el va transformar en el 2 a 3 definitiu, ja sense temps, amb un xut ras que ha entrat pel mig de la porteria com un obús absolutament imparable. L’eufòria es va desfermar a la banqueta i damunt del camp, d’un camp sense aficionats. Catorze anys després, l’Atlètic tornava a jugar una final europea.
