"Terrassa és una ciutat atractiva i té sol per construir". La frase és d’Antoni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès, i podria haver estat pronunciada el 2006, en plena bombolla immobiliària. Però és d’ahir i reflecteix una realitat del sector completament diferent, tot i que amb la mateixa predisposició a atendre la demanda de compra i lloguer procedent de la Regió Metropolitana. "Després de la davallada de 2007 -comenta Palet- els bancs ja no financen al 100%, ho fan com a molt al 60 o 70% i ni les promocions són tan boges ni les pujades de preus són tan bestials".
En aquest moment, el sector de la construcció edifica "sobre demanda". A la ciutat no hi ha a penes estoc d’habitatge nou, de manera que "partim del punt zero. Hi ha inversors que busquen rendibilitat a curt i opten per la venda i d’altres que volen rendibilitat a llarg, i aposten pel lloguer".
Les llicències d’obra nova van créixer el 2020 respecte al 2019. Les grues, tot i que de manera tímida, han tornat als carrers de la ciutat per donar resposta a l’èxode de persones procedents de ciutats com Barcelona, L’Hospitalet, Badalona o Sant Cugat. El gruix de la feina dels constructors, però, s’ha concentrat portes endins.
Durant el darrer any de pandèmia, al sector de la construcció "ens han deixat treballar i l’activitat s’ha bolcat en les reformes i en el manteniment de fàbriques i comerços", expliquen des del gremi. Molts empresaris van aprofitar l’aturada de la Covid per fer reformes. De fet, la demanda del sector econòmic ha compensat la caiguda de les reformes en domicilis, que han minvat pel teletreball i per la por de moltes famílies a rebre operaris a casa en plena pandèmia.
Un sector enfortit
Antoni Palet explica que el sector de la construcció està "fort i preparat per atendre un increment de la demanda". El gremi té registrades 300 constructores, de les quals 20 immobiliàries. El 2006, en plena bombolla, la xifra de constructores triplicava l’actual (600) i la d’immobiliàries era cinc vegades més alta (100).
"Ara el sector s’ha reajustat i està més preparat i sanejat", comenta Palet. El gremi dibuixa un sector "amb recursos propis", que no depenen del finançament, "més fort i capaç d’afrontar un creixement i d’aguantar un refredat". El repte que afronten les constructores és el de la mà d’obra. Les plantilles estan "envellides i hem perdut la figura de l’aprenent". El gremi va subscriure el 2010 un conveni amb sindicats i patronal per a la formació dels joves en escoles taller i la incorporació a l’obra als 18 anys.
Ara, els joves no volen treballar a la construcció i, si als 16 o 17 anys deixen els estudis, prefereixen treballar de caixers o reposadors abans que anar a l’escola taller i formar-se pel sector de la construcció".
A la dècada dels 2000, el sector va contractar joves sense formació i un gruix important de la població immigrada, perfils que ara "no trobem". Aquesta situació de dèficit de plantilles "provoca retards en les promocions. Les empreses estan preparades per a construir, però els terminis són més llargs per què cal trobar els equips".
Avui, explica Palet, el sector està molt més professionalitzat que durant el boom del totxo. "Abans qualsevol persona s’incorporava per fer morter. Ara no, les normatives han canviat i avui la feina requereix preparació i és molt més segura. Patronal i sindicats hem fet un sector més estable i professional on l’accidentalitat ha caigut en picat".
