A la fossa comuna de la Guerra Civil hi ha restes de civils i militars d’ambdós bàndols, però es desconeix quants exactament, si totes les víctimes estan identificades i no està clar si, a banda de la necròpolis situada al Cementiri, n’hi ha d’altres a Terrassa on reposin les víctimes de la guerra. Ara, una subvenció del Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica de 3 mil euros permetrà fer un estudi en profunditat de la documentació, posar fi a la confusió de dades dels documents, i assentar les bases de futures campanyes de geolocalització i exhumació.
“Aquest és un pas -comenta la regidora de Memòria Democràtica Ona Martínez- en la línia d’accions recents com l’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa presentat a principis d’any, però volem seguir avançant en aquest camí i, en la mesura que sigui possible, avançar cap al ple coneixement dels fets, per justícia i per respecte a les víctimes de la guerra”.
Es té constància de tres intervencions a la fossa de la Guerra Civil. La primera de la Generalitat republicana l’any 1937, la segona en plena dictadura, quan el 1941 el règim va identificar més de cent cossos del bàndol nacional enterrats a la fossa per donar-los un enterrament cristià. A les actes d’aquesta exhumació, se situen els cossos a la fossa 4, donant a entendre que podrien haver-hi tres més.
La tercera intervenció, el 1958, es va fer per traslladar algunes restes al Valle de los Caídos. Consten 95 cadàvers, dels quals 33 identificats, a banda de 10 soldats franquistes enterrats a la fossa, però que podien haver mort lluny de Terrassa.
El ball de xifres no permet fer una aproximació científica i rigorosa de quantes persones hi ha enterrades a la fossa ni quines són les seves identitats. Se sospita que a la necròpolis del Cementiri hi poden haver un centenar de restes de civils i militars d’ambdós bàndols, però no hi ha certesa absoluta.
A la fossa de la Guerra Civil hi ha una placa, inaugurada el 2006, en memòria als combatents republicans, que recull una llista de 78 noms de soldats republicans enterrats en aquest espai i que van morir a l’hospital número 5 de Catalunya, que era a Terrassa. La llista detalla 5 cossos sense identificar i 20 soldats republicans enterrats a un altre punt del Cementiri. Tot indica que aquest registre es basa en el treball voluntari que va fer Antoni Font l’any 2006.
Amb el Centre d’Estudis Històrics
A l’estudi que ara es farà hi col·laborarà el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. La disponibilitat de recursos marcarà les futures investigacions i en cas d’exhumació, serà la Generalitat de Catalunya, com a administració competent, la que coordinarà els treballs amb l’Ajuntament de Terrassa.
Més de 80 anys després de l’inici del conflicte civil i, coincidint amb el procés per revisar el cost humà de la Guerra Civil i també de la dictadura franquista a la ciutat, l’estudi que ara comença serà un primer pas per conèixer els fets i impulsar una recerca exhaustiva que permeti la localització, l’exhumació i identificació de les persones desaparegudes. Especialment les víctimes republicanes, les més oblidades.
