En aquests temps de pandèmia i confinament, en el que s’ha sortit menys de casa del que s’acostuma, pot ser interessant saber què és l’agorafòbia, un trastorn d’ansietat en el qual la persona té por viure una situació de desprotecció entre molta gent, o en la que consideri que li sigui impossible fugir immediatament a un lloc on pugui rebre ajuda o a on cregui que estarà més segura.
Com apunta Francisca Barba, psicòloga sanitària i educativa al portal topdoctors.es, una persona que pateix agorafòbia evita totes aquelles situacions que poden estar relacionades amb la seva ansietat com sortir de casa, anar de compres, usar transports públics, fer esport, viatjar, fer cues, menjar en restaurants, entrar al cinema, estar en llocs públics i en àrees àmplies com poden ser un centre comercial o un estadi. Pot ser un cas tan greu que la persona pot arribar a quedar-se completament confinada (en aquest cas, voluntàriament) a casa, evitant qualsevol contacte amb l’exterior.
Per aquestes persones, els espais físics es converteixen en una amenaça important i el fet d’endinsar-se en ells els pot generar algun episodi de crisi d’angoixa, que serà causada pels pensaments que l’acompanyen a la persona davant aquesta situació, i el desenvolupament de símptomes fisiològics i altres símptomes que els incapaciten.
Les causes de l’aparició de l’agorafòbia poden ser diverses. El temperament de les persones pot influir i una personalitat nerviosa o tenir una major sensibilitat a l’ansietat són motius per desenvolupar aquest trastorn. També poden ser determinants les causes genètiques, que estarien al voltant del 61 per cent dels casos, segons s’ha descobert. En aquest cas, poden també associar-se a dificultats fisiològiques com canvis hormonals i a problemes endocrins de la persona. Finalment, altres causes poden venir derivades d’una experiència traumàtica que es va patir en el passat o altres fets estressants.
Els símptomes són molt diversos, però molt relacionats. En el cas que una persona que pateix aquest trastorn, es vegi obligada a sortir de casa i agafar l’autobús, per exemple, o anar a comprar a una gran superfície, pot notar una sensació de perill força imminent, acompanyada de diferents sensacions com tremolors, palpitacions, visió borrosa o dificultat per respirar, o també es pot experimentar una sensació d’ofec o de falta d’alè.
Altres símptomes poden ser malestar, marejos, molèsties abdominals, por a perdre el control o a morir. La presència i ús de la mascareta, òbviament, compliquen la situació.
La teràpia que es podria considerar com a més eficaç per al tractament de l’agorafòbia és la que s’anomena cognitiva – conductual. El seu objectiu fonamental és aconseguir que la persona afectada afronti les seves pors. Cal aplicar algunes tècniques com la d’exposició, que consisteix aplicar en dispositius de Realitat Virtual, amb els que s’exposa al pacient en diferents entorns que els produeixen ansietat, controlat en tot moment pel terapeuta. Tot això, abans d’exposar-los en situacions reals. Altres tècniques que estan donant resultats força considerables són les de dessensibilització sistemàtica combinades amb altres de relaxació.
En el cas que la persona afectada per agorafòbia no millori tot i l’aplicació de tractaments resolutius, el trastorn pot empitjorar i suposar un perill més gran. A curt termini, és possible que la persona faci les seves tasques diàries amb un alt grau d’ansietat, i també es pot sentir abatuda i envoltada d’una gran angoixa. A més, pot començar a evitar uns certs llocs i, a vegades, a faltar al seu lloc de treball. L’alleujament que sent la persona en la seva pròpia llar la instarà a demanar ajuda a gent del seu entorn perquè li facin les tasques que obliguen a sortir al carrer, sigui perquè l’acompanyin o perquè ho realitzin en el seu lloc.
Les conseqüències a llarg termini poden agreujar la situació de la persona afectada per l’agorafòbia, que pot patir una incapacitat laboral i, com a conseqüència, la pèrdua de la feina. A més, pot perdre els seus contactes socials, experimentar l’abandó de les seves amistats, tenir problemes de parella o forts sentiments de culpa cap als éssers estimats, La baixa autoestima, caure en addiccions com l’alcoholisme o la dependència d’ansiolítics i brots hipocondríacs poden ser altres problemes afegits a la situació.
