Treballa al Cos de Bombers de Terrassa, però la seva gran passió és el mar. Enguany, ha participat per segona vegada a la Vendée Globe, una regata en què es tracta de fer la volta al món en solitari i sense assistència. En aquesta edició, ha baixat la seva marca anterior i va estar 97 dies per fer el recorregut
D’on li ve l’afició per navegar?
Ve de petit, que sempre he estat navegant, primer en vaixells petits, que em va costar d’aprendre. Al llarg dels anys he anat navegant amb diferents vaixells i quan vaig tenir la feina de bomber em vaig comprar el primer vaixell i vaig començar a participar en competicions, fins a les voltes al món que he fet en els darrers anys.
En què consisteix la Vendée Globe on acaba de participar?
És una regata de volta al món en vela i la característica principal és que no hi ha parades i sortim del mateix port al qual arribem. Tampoc et pots aturar si tens algun problema, no tens assistència. És una competició que es fa cada quatre anys, des dels anys noranta, i se surt des de la costa atlàntica francesa, des de la localitat de Les Sables-d’Olonne.
Quina mena de competició és?
Els vaixells han de tenir unes característiques molt similars, i com tota cursa sortim tots a la vegada i hem d’anar el més ràpid possible per arribar abans. Té molta part d’aventura, perquè naveguem per llocs molt salvatges, però has d’intentar d’anar el més ràpid possible.
Va assolir l’objectiu que s’havia marcat en aquesta ocasió?
Sí. Ja havia participat en l’anterior edició i vaig fer 108 dies i 19 hores i ara estava més preparat i les veles eren noves, i ha anat bé perquè he fet onze dies menys. Sempre ho fas amb l’esperit de competir, tot i que saps que no pots guanyar, i aquest any volia millorar i ho he fet.
Li deu haver passat de tot.
Sí, hi ha moments de tot. Durant el viatge has de fer de tot i la feina principal és manejar les veles, perquè són les que mouen el vaixell. Però també has de fer manteniment per si hi ha avaries o hi ha coses que s’han d’arreglar. És molt important estar al cas de la meteorologia i fer una estratègia, depenent de si és bona o no, per escollir la ruta adequada. Hi ha millors moments o pitjors. Es tracta de superar-los i de mirar endavant per poder arribar.
La dificultat principal és el mal temps?
Sí, tot i que són vaixells que ja estan preparats per condicions molt dures. Et pots trobar en zones de molt mal temps i has d’anar molt amb compte. I hi ha avaries que no t’esperes i poden ser un problema. Per això, abans de sortir, hem de mirar que tot estigui preparat. Jo vaig estar un any preparant-me per la prova, però els vaixells que acostumen a guanyar, estan quatre anys.
Vostè és el cap visible, però a darrere hi ha un equip.
Sí, en el meu cas és un equip petit, però és impossible fer això sense gent a darrere que et doni suport. Tens suport de patrocinadors i d’empreses que col·laboren, però hi ha un equip i molta gent que han ajudat de manera desinteressada, sobretot a l’hora de preparar el vaixell. Si vols fer millores són feines costoses i de moltes hores. És una competició en solitari, però a darrere hi ha tot un equip.
Per mantenir un vaixell com el seu, el “One planet, one Ocean”, calen ajudes de patrocinadors.
És complicat perquè és un esport que no és molt conegut. La dimensió que té a França de seguiment i de coneixement de la gent de fora del mar és increïble i és un contrast. Aquí és més difícil d’arribar a empreses que els hi pugui interessar. Per aquesta ocasió, hem tingut més difusió i, per a la següent, pot ser més fàcil. És l’aspecte més difícil quan comences el projecte.
La seva participació, a part d’un repte personal, també serveix per inspirar a la gent del mar a comprometre’s amb la sostenibilitat i la inclusió social.
Sí. En aquest esport podem fer moltes coses a l’hora. És una plataforma per explicar temes més ambientals i durant la regata he fet alguns experiments científics, amb aparells per mesurar diferents paràmetres del mar. Serveixen per col·laborar i per a la divulgació.
Costa reintegrar-se a la feina habitual després d’aquesta mena de competicions?
No. És un canvi gran, però em trobo bé i tenia ganes de tenir un ritme més normal, perquè l’any anterior a la preparació va ser molt intens. La meva feina m’agrada molt i em trobo bé fent la vida terrenal.
La seva tasca com a bomber el pot ajudar a l’hora de navegar?
No gaire. Són dues coses molt diferents, però hi ha aspectes que poden ajudar, com utilitzar segons quines eines, o el treball en equip del qual parlàvem. En les dues és important estar ben coordinat. Hi ha situacions quan fas de bomber en les que has de mantenir la calma i quan navegues també ho has de fer en segons quins moments.
Navegar també aporta una sensació de llibertat?
Sí, és una cosa que ens agrada molt i et fa una sensació d’estar a un lloc natural i salvatge i d’estar en contacte amb la natura i les sensacions són molt bones.
Li agradaria dedicar-se a navegar de manera més professional?
Sí que m’agradaria. De fet en alguna competició anterior vaig agafar una excedència per dedicar-m’hi dos o tres anys.
Pensa en el futur i en la pròxima edició de la Vendée Globe?
Sempre hi penses en la següent edició, i hauria de ser en un projecte en el qual puguis millorar i amb un vaixell més modern i intentar tenir més recursos i més temps per entrenar. Si aquest fos el cas, m’agradaria tornar-hi a ser.
Té data de caducitat tot això?
És un esport on la part física és important, però es pot fer en moltes edats. Es pot rendir molt en moltes edats i l’edat no és una limitació. Si tens un bon projecte i ganes, l’edat no és cap problema.
