Setmana Santa. Sinònim de vacances per gaudir de dies festius sense horaris que demanen obligacions. Les mesures de la Covid-19 que hi ha ara donen un cert respir per traspassar la frontera municipal i comarcal. Per a tots que es queden a la ciutat, hi ha la possibilitat de fer cultura de proximitat i entretenir-se amb visites i activitats al nostre patrimoni històric i artístic què és tant ampli com bell i ric.
L’atzar ha volgut que enguany el diumenge de Setmana Santa sigui el primer diumenge del mes d’abril i, per tant, visitar els museus és gratuït. Les propostes locals són un xic limitades perquè el Museu de Terrassa (Casa Alegre de Sagrera i Castell Cartoixa de Vallparadís) ha penjat el cartell de vacances, però tenim alternatives:
Seu d’Ègara
La Seu d’Ègara és un espai recurrent però no per això deixar de ser atractiu i interessant. Entrar en el recinte per fer una visita encalmada al conjunt dels temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria és sempre un plaer pels sentits. Ho és per la seva arquitectura romànica però també pel seu interior artístic. Avui, fem una proposta per les pintures murals de les esglésies que, per cert, estan d’actualitat. L’església de Santa Maria atresora les pintures murals sobre el martiri de l’arquebisbe Tomàs Becket realitzades per un pintor desconegut que sembla que també va deixar empremta a l’església d’Espinelves.
L’obra artística referent a l’arquebisbe està d’aniversari perquè Terrassa acull l’Any Becket. La celebració s’havia de fer l’any 2020, quan es complien 850 anys de l’assassinat de Becket induït pel rei anglès Enric II, però la pandèmia ho va posposar i es farà ara. Destacar que aquesta obra artística, que data del segle VI i que decora el transsepte sud de Santa Maria, és la més antiga d’Europa perquè totes les anteriors van ser destruïdes segle XVI pel rei anglès Enric VIII.
A més d’aquesta obra centrada en Becket, hi ha més per veure i observar com són les pintures murals de l’absis de la mateixa Santa Maria i de Sant Miquel, així com el retaule de Sant Pere. Recorregut, doncs, pels tresors artístics de la Seu d’Ègara que sempre mereixen una visita sense presses.
Museu Tèxtil
A prop de la Seu d’Ègara, hi tenim el Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) que està d’aniversari perquè compleix 75 anys de la seva creació. Aquí tenim l’exposició “El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura”. La mostra vol donar visibilitat a com la natura va ser la gran musa i font d’inspiració d’arquitectes (entre ells Lluís Muncunill a Terrassa) i artistes de finals del XIX i principis del XX. Aquesta nova arquitectura es va estendre per Europa i rebé diferents noms, però genèricament s’anomenà Art Nouveau i a Catalunya es va dir Modernisme.
El món vegetal era el repertori més utilitzat d’aquest nou estil que difonia valors com la llibertat creativa, la fantasia, la línia corba i la sensualitat. Els artistes i artesans van captar la bellesa del món vegetal i el van reinterpretar adaptant-lo a les arts aplicades i a la construcció. Façanes i interiors es cobrien de flors, fulles i tiges en forma de vitrall, ferro, ceràmica o mosaic.
Museu de la Ciència
També hi haurà portes obertes al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) situat en el Vapor Aymerich, Amat i Jover, exponent de l’arquitectura modernista de l’insigne Lluís Muncunill. L’edifici, per si sol, ja demana visita, però també el seu interior que ens endinsa en una gran fàbrica tèxtil en plena revolució industrial de finals del XIX i principis del XX. El MNACTEC també està d’actualitat. En ple virus de la Covid, acaba d’inaugurar l’exposició “Epidèmies i pandèmies. L’enemic invisible” que, de manera divulgativa, fa un recorregut per les pandèmies que han devastat la humanitat, així com els científics que van descobrir medicines per combatre els virus. Tres elements de la mostra us cridaran l’atenció: Un carro estufa de desinfecció de principis del segle XX, que facilitava l’esterilització de roba i objectes i que va contribuir a la propagació d’epidèmies a principis del segle XX; un pulmó d’acer que s’utilitzava a partir de 1930 en hospitals i centres de salut per tractat principalment la poliomielitis, i un respirador d’Engström, per a pacients amb greus dificultats respiratòries.
