L’Aula Magna del Centre Cultural va acollir la presentació del llibre "Les hores greus", és el primer volum del "Dietari de Canonges" que ha escrit Quim Torra. En un acte organitzat per Òmnium Cultural de Terrassa, i que també es podia seguir pel canal de Youtube d’aquesta entitat, ja que l’aforament estava limitat. Aquest llibre comprèn el període del 15 de març al 30 d’abril de 2020 narrat mentre Torra era president de la Generalitat de Catalunya.
La presidenta de l’entitat organitzadora de l’acte, Anna Carol, va iniciar la presentació del llibre de Torra recordant la seva biografia i també va fer un breu repàs a la trajectòria del periodista Pere Cardús, que va formar part del gabinet de Torra mentre que va dirigir la Generalitat de Catalunya, i també present a l’acte.
El periodista egarenc va ser l’encarregat de parlar tot seguit i va donar les gràcies a l’autor del llibre "per haver-me ofert veure des de l’interior, el ventre de la bèstia". Cardús va assenyalar també que "el president Torra ha estat aquella boleta de cotó que ens ha ajudat a comprovar les males costures del vestit autonòmic. Ell ha estat la prova del cotó i, com deia l’anunci, el cotó no enganya". Del llibre, va explicar que "parla de la presidència, de la solitud, de la família, de les paraules…" i va afegir també que "és un cant a la vida humana". "És un llibre honest i sincer, íntim i humà" però va advertir que "no és un llibre de política", va sentenciar Cardús, abans de donar pas a les paraules de Torra.
Jugo a casa
Torra va començar dient que "jugo a casa" i va recordar que Terrassa "és la ciutat d’un exiliat, el Lluís Puig, i un pres polític, el Josep Rull i si no som capaços d’avançar cap a la independència, tot això no haurà tingut sentit". El president va assegurar que durant el seu mandat, "he pogut constatar el respecte que hi ha per la figura del president de la Generalitat" i va apuntar que "vaig pensar que era bo compartir amb la ciutadania el que havia viscut fa un any".
Torra va recordar alguns moments viscuts durant el confinament i va comentar que davant les xifres de morts que s’anaven incrementant, "tots vam viure aquells dies amb llàgrimes als ulls". Cardús va exercir de periodista i va fer algunes preguntes a Torra, que va manifestar que "la ciutadania té el dret de preguntar-se com és que el que passava la Xina o a Itàlia, ens passés a nosaltres i tots els informes i estudis van fallar, perquè no hi va haver cap crit d’alarma".
El president va afirmar que "hi havia experts que deien que no passaria res, i altres que ho havien de tancar tot i davant d’aquesta disjuntiva, vam anar a la decisió més prudent de totes i vam triar la idea del confinament total i es va fer un decret d’alarma, sense avisar-nos". Torra també va recordar que "vam rebre crítiques per demanar el confinament total".
L’autor de "Les hores greus" es va referir a "aquells dies que vam viure al límit i es prenien decisions que afectaven a tothom" i va explicar que "el llibre va de la impotència de trobar-te confinat, el teu govern confinat i no tenint les competències però haver de fer la feina, i buscant materials i comprant coses per tot el món".
Per Torra, el millor d’aquella època "va ser la solidaritat de la gent" i va qualificar de "nefasta" la gestió del que llavors era ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa i va ser crític en general amb la gestió de Sánchez aquells dies. La tasca del personal sanitari, segons el president "va excel·lir", durant aquells dies tan angoixants.
Va parlar de "reunions inútils" aquells dies de tots els presidents autonòmics amb el president del govern espanyol Pedro Sánchez i va apuntar que "no es prenien les decisions que s’havien de prendre i era una qüestió de sentit comú". Torra va dir que "hi havia moments en què estaves a punt d’esfondrar-te" i que, aconsellat per una amiga, va parlar amb una psicòloga.
Sobre què li aconsellaria al pròxim president de la Generalitat, va dir que tingui present que "la vida de les persones ha d’estar en el centre" de les decisions i "explicar sempre la veritat i no anar amb un doble discurs".
