EN els últims mesos bastantes són les persones que, per algun motiu o altre, acaben en una de les meves consultes manifestant un estat d’ànim decaient, una tristesa permanent o bé una manca d’optimisme i satisfacció que faci de les seves vides una projecció enèrgica i saludable del camí que han de recórrer. Crec que vénen buscant una fórmula màgica, un botó per fer el clic, una resposta immediata als seus sentiments de buidor, i això no funciona d’aquesta manera. La feina de fer forta la nostra plataforma emocional, aquella que suporta els avatars del quefer quotidià, no es consolida d’un dia per l’altre, no és una qüestió de pitjar una tecla per canviar la nostra manera de pensar, sentir i encarar amb resiliència les circumstàncies que ens toca viure. Créixer en l’àmbit de les emocions suposa un esforç igual o superior a enfortir en un gimnàs de manera persistent un grup muscular que penja després d’una etapa de desgast o hipotonificació. Ensinistrar el cervell, recordeu que és el que s’encarrega de gestionar les nostres emocions, necessita d’un entrenament consecutiu, constant, de quines han de ser les reaccions emotives que emetem davant dels episodis que la vida ens porta.
La veritat és que hi ha molts exercicis, recursos i eines per tenir una amígdala educada i tots i totes necessiten un cert rigor per assolir els èxits que ens apropin a un benestar personal adient. Alguns d’aquests instruments necessiten d’una orientació dirigida en favor d’aconseguir uns bons resultats però d’altres podem posar-los en pràctica sense gaires dificultats estructurals i organitzatives, només necessitarem constància en la seva execució.
Un d’aquests mecanismes de creixement emocional és el que es denomina la font d’hormones positives davant del mirall. Es tracta de posar-nos cada matí, quan ens aixequem, davant del mirall i pensar en totes aquelles coses que fan que jo sigui una persona extraordinària. Llançar pensaments i reflexions positives al voltant de les coses que em fan sentir bé respecte de mi mateix i de la meva interacció amb els altres. Expressions del tipus: "Torno a estar actiu per donar el millor de mi mateix" , "m’espera una jornada extraordinària por poder gaudir de la meva vida", "estic disposat a oferir als altres el millor de la meva persona"…. van en aquesta direcció.
Us haig de reconèixer que al principi de fer aquesta mecànica ets sents una mica pallasso i fins i tot babau dient aquestes coses a un mirall que rebota la imatge. No us estresseu. Sigueu metòdics en la dinàmica matinal de fer que el vostre cervell emeti directives genuïnament positives. Això provocarà una explosió matinal d’hormones bones, encoratjadores i perspicaces. Evitarem la desídia matinal i la visió negativa de la jornada que acaba de començar. Això que us explico no té res a veure amb la màgia, és simplement la química del cervell que funciona d’aquesta manera.
Els estats d’ànim negatius són el resultat d’un excés de cortisol embolcallant les neurones cerebrals. Necessitem banyar-les en un tipus de substàncies (endorfines, serotonina, oxitocina….) que facin trempar la sinapsi neuronal, que facin que el nostre ordinador central estigui lubricat i acompanyat per estimulants biològics propis i que afavoreixen una actitud proactiva, enèrgica i vitalista del nostre fet de viure.
Tots i totes tenim un mirall a casa, aprofitem-lo i cada matí després de posar el peu a terra situem-nos davant d’ell i recitem-li totes i cadascuna de les virtuts que cadascú de nosaltres tenim a dins nostre. En poques jornades canviareu la vostra manera de passar per la vida.
Recordeu, no és màgia és química.
