Feliç coincidència. L’escriptor Antoni López Massó (Terrassa, 1943) acaba de publicar "El mestre pintor de Santa Maria d’Ègara" que, precisament, parla del pintor que va realitzar el fresc sobre la mort i decapitació de l’arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket, que es troba a l’interior d’aquesta església de la Seu d’Ègara. És una feliç coincidència perquè Terrassa celebra ara els 850 anys d’aquell assassinat reflectit en la pintura mural citada, que es van complir el 2020, però s’ha demorat fins avui per la pandèmia.
López Massó explica que ja feia temps que tenia molt d’interès a esbrinar coses sobre aquest mural que data entorn de 1180 i que és dels més antics que es conserven. "És una pintura molt important i vaig pensar que estaria bé promocionar-la a través d’un relat que combinés la història i la ficció. Me’n vaig anar a l’Arxiu Històric i em vaig documentar força sobre l’obra artística i l’església".
Un cop llegida, estudiada i apresa la informació, va començar a novel·lar la història. "El que he fet és situar personatges i posar-hi noms i ambientació d’època i, a més, fer una trama per crear atenció i tensió". Així diu que "en la vida real, el pintor d’aquestes grans pintures a Santa Maria de Terrassa és anònim i el reconeixen com el pintor d’Espinelves perquè allà també va fer una creació artística semblant que es troba al Museu de Vic. A la novel·la, en canvi, jo he imaginat qui podia ser aquest pintor i dono vida recreant també l’època".
Però la història que mescla fets reals i imaginaris també passarà per les vivències i emocions dels personatges centrals. El jove pintor Guillem descobrirà el seu primer amor al costat de l’Almodis. I a més de passió artística i amorosa, hi haurà moments per la intriga i el suspès. Dos elements del joc literari que en el cas d’una novel·la ambientada en l’època medieval hi encaixa com anell al dit.
Una mort interessada
En aquest sentit, López Massó evoca que l’arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket, va ser assassinat per les desavinences que tenia amb Enric II, rei d’Anglaterra. I tot fa pensar que la figura de Becket es volia esborrar del mapa perquè al segle XVI el rei anglès, Enric VIII, va manar destruir tot allò que tingués relació amb l’arquebisbe.
L’obra a més també incorpora els clarobscurs de la vida dels canonges a Ègara. López Massó es va posar amb aquesta novel·la amb la pandèmia i ara ha vist la llum. L’autor en farà la presentació el pròxim 12 d’abril a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) i espera fer-ne una segona emmarcada en l’Any Becket 2021 a Terrassa, que conté activitats fins al 9 d’octubre.
"El mestre pintor de Santa Maria d’Ègara" és la cinquena novel·la de l’autor egarenc que professionalment va treballar en el sector comercial. Un cop jubilat i arran de la seva experiència com a voluntari a Oncolliga, va escriure la seva primera obra, "L’home dels ulls grisos", que va obtenir el Premi Carlemany pel Foment de la Lectura d’Andorra, 2013. Després vindrien "La dama de Vallparadís", "Cristina" i "Blanc sobre negre". Totes tenen relació amb Terrassa.
