LLEGEIXO amb molta satisfacció que la regidoria liderada per Pep Forn ha preparat un pla de màrqueting per promoure turísticament i culturalment la ciutat. Encara que només puc parlar-ne a partir d’aquest primer tast informatiu, tinc la impressió que el pla està ben fonamentat i orientat. Efectivament, l’orgull de pertinença -tal com proposa Pep Forn- ha de ser la base de tota projecció de la ciutat. Primer, cal que els terrassencs coneguem la ciutat, que l’entenguem i que l’estimem. I, només així serà possible tota la resta.
Perquè aquest sempre ha estat el principal obstacle de la ciutat: la manca d’autoreconeixement. Hem crescut massa ràpidament. Crec que ja he explicat en alguna altra ocasió com un dia em vaig trobar per casualitat i prop de la Creu Gran un parell d’estrangers que havien vingut en tren a visitar les Esglésies de Sant Pere. Anaven perduts i no trobaven ningú -a cinc-cents metres de distància- que els sabés orientar per arribar-hi. Llavors va resultar que eren els prestigiosos antropòlegs novaiorquesos Alexander i Sonia Alland, amb casa a Millaud, estudiosos de la lluita dels pagesos occitans de Larzac contra unes instal·lacions militars, i després interessats en les nostres lluites publicant "Catalunya, One Nation, Two States. An ethnographic study of Nonviolent Resistance to Assimilation (2006)". Des d’aquella visita, estic segur que hem millorat molt, però Terrassa segueix essent una desconeguda per la majoria de terrassencs.
La segona bona notícia d’aquest pla és que ha superat el plantejament subsidiari -i ridícul- respecte de Barcelona, resultat d’un altre pla de promoció turística de l’any 2012, encarregat per la Diputació de Barcelona, i en què Terrassa -i tota la província, fins a Berga- s’havia de vendre sota la marca "Costa Barcelona". El regidor de Turisme local de llavors, el senyor Gallardo, ho defensava dient que si bé "no som estrictament costa", en canvi ens aniria bé sortir al web Tourespaña perquè tenia moltes visites (vegeu el meu article "Terrassa, platja de Barcelona?" al DdT del 21-4-2012). En canvi, ara s’ha entès que Terrassa no necessita la protecció de ningú per anar sola pel món. El passat industrial, tan ben mostrat al Museu Nacional de la Tècnica i la Ciència (MNACTEC), -el vaig qualificar, també en aquestes pàgines, d’"estructura d’Estat" (19-1-2013)- és la millor referència per ser reconeguts arreu del món, tenint com a punt de partida extraordinari la Seu d’Ègara -tingui o no la marca de Patrimoni de la Humanitat-, i de punt d’arribada en la creativitat industrial, científica i cultural d’ara mateix.
El coneixement que Pep Forn té de la ciutat i del seu pòsit i dinamisme cultural és la garantia que aquesta vegada el pla de promoció turística i cultural arribarà a bon port. I caldrà llegir el pla complet per saber si -és l’única reserva- el llenguatge que s’hi utilitza és prou adequat per a remarcar que es tracta d’un turisme cultural i no de xancleta i vestit de bany, i per tant, que és curós amb l’ús de termes com "producte turístic" o "vendre" la ciutat, expressions massa comercials que podrien crear resistències innecessàries.
Per cert, una bona notícia que se suma a una altra en la mateixa línia: la celebració de l’Any Becket, el bisbe assassinat fa 850 anys a Canterbury, i amb una pintura mural a Santa Maria que justifica totes les visites del món. Terrassa, el 1170, ja era una ciutat global!
