El despatx d’advocats pels Drets Humans-Espai Humana de Terrassa ha decidit portar davant del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, amb seu a Ginebra (Suïssa), el cas de Said Ben Kadour, un ciutadà marroquí empadronat a Terrassa des de l’any 2013 que fa més de cinc anys que viu en un menjador.
En Said viu a casa la seva germana i el seu cunyat, en un pis de lloguer al barri del Segle XX. Com a conseqüència d’un accident (una caiguda al mar) té reconegut un grau de dependència (G3N2) des del juliol de 2007 i una discapacitat del 90% amb efectes a partir de 2001, amb una escala de mobilitat reduïda i la necessitat d’una tercera persona cuidadora, explica l’advocat i activista Joan Tamayo.
“El pis on viu, no compleix les condicions mínimes d’accessibilitat establertes per la llei”, denuncia Tamayo. “La casa presenta barreres arquitectòniques, tant d’accés a la pròpia casa, com de les zones comunes”, afegeix. Així, en Said dorm en un llit sense adaptar situat al menjador de l’habitatge, un espai compartit amb la resta de la família. No disposa ni de grua ni de llit articulat, ni tampoc de suport adaptat per al bany.
Aquest veí de Terrassa té reconeguda una pensió d’alta invalidesa i una petita prestació de cuidador no professional. “Ha d’ajudar la família i també pagar els honoraris, de forma irregular, d’una persona per ajudar-lo en les necessitats bàsiques de la vida quotidiana”, destaca Tamayo.
Encara que en Said té una cadira elèctrica per a la seva mobilitat i suport de la seva família, Espai Humana sosté que “tot això és insuficient per poder realitzar una vida independent, autònoma i digna que li permeti un projecte inclusiu de la seva vida”.
Situació d’infrahabitatge
Segons comenten des del despatx d’avocats, els elements que “el priven dels seus drets fonamentals” són el fet que viu en una situació d’infrahabitatge en risc d’exclusió residencial, amb una gran dependència i una gran discapacitat i que els seus ingressos són tres vegades menys que l’IRSC (indicador de renda de suficiència).
Els denunciants asseguren que en Said ha demanat ajuda a l’administració local, tant a Serveis Socials com al Servei de Dependència i el Servei d’Habitatge, des de l’any 2001 per poder disposar d’un habitatge accessible o adaptable. A més, recorden que existeixen informes “sense resultat positiu” de la síndica de Terrassa i el síndic de Greuges de Catalunya on demanen a l’Ajuntament de Terrassa “una actuació urgent” en aquest sentit. En Said, però, no entra dins el patró d’exclusió social perquè rep una pensió.
“Fins i tot el síndic de Greuges de Catalunya demana a l’Ajuntament de Terrassa que revisi el Reglament Municipal per a la concessió d’Habitatges d’Emergència, ja que no compleix la normativa internacional (perquè no contempla les persones amb situació de discapacitat sobrevinguda, quan tenen una necessitat habitacional)”, asseguren.
Davant aquesta situació, en Said i el despatx d’advocats que l’assessora han decidit fer un nou pas i portar el que consideren una vulneració de drets fonamentals davant del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que vetlla pel compliment de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Segons Espai Humana, en concret s’estan vulnerant tres articles de la convenció que fan referència a l’accessibilitat com a dret per poder gaudir plenament de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.
