La Junta de Govern ha requalificat l’àmbit del Vapor Cortès per cedir naus a la Fundació Prodis. L’Ajuntament va aprovar ahir el pla especial de canvi d’ús urbanístic per tal que dues de les naus de l’àmbit del vapor, a Ca n’Aurell, deixin d’estar qualificades "d’altres equipaments" perquè adoptin la "d’ús d’equipaments de serveis socials".
El document estarà ara en un període d’exposició pública durant un mes i es trametrà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona. Segons el Consistori, es dona així compliment a l’acord plenari del 26 d’abril de 2019, que va aprovar la cessió gratuïta d’ús d’aquestes edificacions patrimonials a la Fundació Prodis, i que contemplava la redacció d’un Pla especial de canvi d’ús urbanístic. L’entitat té la seva seu central a la plaça del Tint.
Les naus, de 3.628,66 metres quadrats de superfície, estan situades al carrer del Bruc, 56, al nord del barri de Ca n’Aurell, i acolliran les futures instal·lacions destinades a l’assistència i la promoció integral de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.
El juliol de 2020, la Junta de Govern va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana de l’àmbit del Vapor Cortès, d’iniciativa privada, que permet la construcció de 803 habitatges, dos equipaments i nous espais lliures. Un dels objectius, diu el Consistori, "és dotar a Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social". La transformació d’aquest gran espai fabril de 70.209 metres quadrats comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i habitatges, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler. El sector afectat comprèn les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March.
Actualment es conserven 19 naus, algunes d’elles en un estat deficient, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta municipal preveu la conservació i, si s’escau, substitució de les naus antigues per noves construccions "que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa". Es preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat. Hi haurà més de 500 habitatges, 160 d’ells de protecció pública, i dos equipaments.
