LA distància entre els fets i les percepcions que en tenim sol ser més gran del que imaginem. Per això, estudis com els que ahir presentava Diari de Terrassa sobre el teixit comercial de Terrassa i Sabadell, comparant les dues ciutats i la seva evolució al llarg del darrer any, són tan importants. Desfan percepcions, fonamentades en uns prejudicis generalment molt arrelats, i obliguen a adoptar una mirada nova més objectiva sobre el nostre entorn. I, és clar, permeten actuar-hi de manera més eficaç.
Tot i que Terrassa hi surt més ben parada, el comportament del comerç al centre de les dues ciutats és molt semblant. Amb petites variacions, s’ha mantingut estable el darrer any. I això, en un any de pandèmia, és gairebé un miracle. La percepció sol ser que molts establiments han desaparegut, i l’estudi mostra que a Terrassa, en l’espai qualificat com "la milla d’or", fins i tot n’hi ha algun més. És una bona notícia. Caldria, això sí, fer dues consideracions, una de més òbvia que l’altra. D’una banda, que les portes s’hagin mantingut obertes no vol dir que l’activitat hagi estat la mateixa. Bé sigui pel confinament, per l’obligació de tancar els caps de setmana o pel fet que l’activitat social ha disminuït i les necessitats de consum també, el cas és que els comerços -alimentació a part- han patit molt i que molts empleats han estat portats als famosos ERTOs i a reduccions de jornades. D’altra banda, seria molt interessant saber no només la xifra final de comerços oberts, sinó les obertures i tancaments dins del mateix període. És a dir, caldria mesurar la inestabilitat dins del període estudiat i saber quants se n’han tancat i quants se n’han obert fins a arribar a les xifres totals. Pot ser també una falsa percepció, però la meva impressió és que cada vegada que travesso aquesta milla d’or terrassenca, ha tancat alguna franquícia i n’ha obert alguna altra, i que la vida mitjana d’aquests nous establiments, sovint gestionats amb poca expertesa comercial, és curta. La percepció, també, que Sabadell sempre ha tingut una estructura comercial més completa i extensa que Terrassa, sembla qüestionada per l’estudi presentat. Aquí, caldria tenir en compte altres factors que ho matisarien. Per exemple, Sabadell té un El Corte Inglés i més recentment, l’Ikea- que Terrassa no ha sabut o no ha volgut tenir, i això ho capgira tot. O bé, l’estructura urbana del centre comercial, d’aquesta milla d’or, que pot explicar moltes diferències. A Terrassa, aquest espai és estranyament atapeït però molt limitat, molt més que a Sabadell que és més extens i esponjat. Per dir-ho així, si Terrassa té una milla d’or, Sabadell en té dues. Quins resultats obtindríem si a l’estudi hi afegíssim la Plaça Nova, el Raval, la Rambla o el Passeig? I no caldria considerar el carrer de les Parres -amb una gran ferreteria-, o el de la Palla, amb un reviscolament impressionant pel que fa a la restauració i, encara més sorprenent, una nova llibreria?
Finalment, el que explica la resistència o no durant la pandèmia pot estar relacionat amb el tipus de comerç. Una hipòtesi probable seria que la més gran estructura comercial tradicional de Sabadell també ha implicat una tipologia més sotraguejada pels nous estils de vida, mentre que Terrassa, amb un punt de partida molt més feble, fa un any ja tenia un perfil més renovat, ni que fos a costa de franquícies de nova creació. Tanmateix, i malgrat totes les matisacions, els resultats de l’estudi de Solucions Geogràfiques és una bona notícia per al comerç local, que prou n’hi fan falta.
