Al contrari del que es podria pensar, els carrers més comercials de Terrassa, el que es podria anomenar la milla d’or, han vist augmentar el seu teixit comercial en plena pandèmia. Així ho indica un estudi que ha dut a terme l’empresa sabadellenca Solucions Geogràfiques. L’anàlisi assenyala que, si el febrer del 2020, al cor comercial de Terrassa hi havia 202 comerços oberts, un any després, el març, n’hi ha 206, la qual cosa representa un increment de l’1,98%.
En concret, segons la radiografia, avui la milla d’or egarenca compta amb 157 comerços -cap canvi respecte a just abans de la pandèmia- i 46 establiments de serveis, quatre més dels que estaven oberts el febrer de l’any passat. L’apartat "altres tipus d’establiments" també es manté igual, amb tres.
A l’informe, l’anomenada milla d’or coincideix en una bona part amb l’illa de vianants, i queda delimitada per la plaça d’Anselm Clavé, el portal de Sant Roc, el carrer Major, la plaça Vella i els carrers Cremat, Gavatxons i Sant Pere, a més del carrer de la Font Vella, entre la Plaça Vella i el carrer Cardaire.
"La xifra global de quatre comerços més a la milla d’or de Terrassa respecte d’ara fa un any ens indica que, tot i que en aquest temps alguns establiments que abans estaven en funcionament ara ja no ho estan, encara ha estat superior la xifra d’obertures", comenta en José Ruiz, geògraf i autor de l’estudi.
Una altra dada interessant és el nombre de locals tancats al "pinyol" comercial de Terrassa, que malgrat la crisi generada per la pandèmia, ha anat a la baixa.
En concret, el febrer del 2020, a la milla d’or egarenca es comptabilitzaven 38 locals inactius, mentre que en l’actualitat n’hi ha 33. Ara bé, no tot són notícies favorables, donat que hi ha una categoria de botiga, la de parament de ferreteria, que s’ha perdut a la zona el darrer any.
L’anàlisi també posa el focus en les dades de la milla d’or de Sabadell que, a diferència del que ha passat al centre de Terrassa, ha experimentat una davallada del teixit comercial durant l’últim any. El descens, però, ha estat mínim, donat que el cor comercial sabadellenc ha conservat el 98,1% dels establiments que hi havia just abans que s’iniciessin les restriccions a causa del coronavirus.
Així, abans de la Covid-19, Sabadell tenia en aquesta àrea 164 establiments actius, mentre que actualment en són 161. La majoria formen part del sector del comerç (fins a 112), mentre que 50 corresponen a serveis i dos, a l’apartat "altres". A la milla d’or de Sabadell, la pandèmia se n’ha endut dues categories, la de carn i porc, i la de parament de ferreteria.
"Abans de començar l’estudi, partíem de la hipòtesi que el nombre d’establiments en actiu hauria disminuït en aquest últim any, però veiem que s’ha mantingut i, en el cas de Terrassa, fins i tot, la xifra de comerços s’ha incrementat".
Més marge
L’autor de la investigació puntualitza que a la nostra ciutat hi havia més marge de millora, donat que "a la milla d’or egarenca hi ha més locals comercials que a Sabadell". En concret, 239 a Terrassa pels 180 de la veïna cocapital vallesana.
L’autor de l’estudi també assenyala que "en el cas de les dues ciutats, ens ha sobtat que el sector de la restauració ha aguantat força bé la situació de pandèmia". Una afirmació que fa extensiva a les agències de viatges, dos sectors que s’han vist molt afectats per les restriccions decretades arran del coronavirus.
Un altre dels aspectes que destaca l’estudi és que la diversitat comercial a les zones centrals de les ciutats tendeix a reduir-se. El motiu esgrimit és que aquest és l’emplaçament que solen escollir les grans marques, i "així, la presència d’aquestes es repeteix en moltes milles d’or". En tot cas, Ruiz no s’aventura a extrapolar, a altres barris de Terrassa, la fortalesa mostrada pel teixit comercial del centre durant els mesos de pandèmia.
