Falten exactament 107 dies perquè comenci la competició de hockey dels Jocs Olímpics de Tòquio, un esdeveniment que la pandèmia del coronavirus ha obligat a posposar un any. La preparació de les seleccions espanyoles absolutes s’ha hagut de recalcular per arribar de la millor manera possible a una cita olímpica que tot i celebrar-se l’any 2021 manté la denominació de Tòquio 2020. El combinat masculí, que dirigeix el francès Fred Soyez, i el femení, entrenat per l’anglès Adrian Lock, tenen moltes expectatives posades en uns Jocs Olímpics en els quals s’han fixat com a objectiu comú arribar a les semifinals i lluitar per les medalles.
Després de viure un any duríssim amb escasses concentracions a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, ambdues seleccions treballen de forma més intensa que mai per tal d’arribar en les millors condicions possibles a finals de juliol. Un bon grapat de terrassencs i terrassenques somien a desfilar amb la delegació espanyola el dia de la inauguració dels Jocs i especialment en donar-ho tot sobre la gespa artificial de les instal·lacions de hockey d’Oi. Somien a tocar la glòria damunt la seva gespa color blau cel. Es tracta d’unes instal·lacions construïdes al Passeig Marítim del Port d’Oi, a la capital nipona, Tòquio. Els organitzadors defineixen aquest estadi de hockey i també el terreny de joc auxiliar com la instal·lació més sostenible del planeta. S’ha construït utilitzant les més avançades tecnologies i es rega de manera absolutament eficient.
Les dues seleccions espanyoles van obtenir l’accés als Jocs Olímpics de Tòquio després de superar sense massa problemes ja fa gairebé un any els seus respectius Preolímpics, que es van dur a terme a les instal·lacions valencianes de Beteró. Des de llavors, les seleccions absolutes espanyoles s’han entrenat tant a la capital valenciana com també en diverses concentracions que han dut a terme a la ciutat de Terrassa, on han utilitzat fonamentalment els camps de l’Atlètic, el Club Egara i el CD Terrassa.
Gairebeé els mateixos rivals
Ha volgut la casualitat que els rivals de la selecció espanyola a la primera fase de la competició olímpica siguin gairebé els mateixos i en ambdós casos hi haurà la selecció amfitriona, el Japó. Cap de les dues seleccions s’enfrontarà a la primera fase amb cap dels rivals europeus amb qui haurà competit a l’Europeu d’Amstelveen (Països Baixos), que se celebrarà entre els dies 4 i 13 d’aquest mes de juny al mític Wagener Stadion, un dels grans temples del hockey continental.
En els Jocs Olímpics, la selecció espanyola masculina ha quedat enquadrada al grup "A" amb combinats tan potents com Austràlia (segona potència mundial), l’Índia (cinquena), Argentina (sisena i vigent campiona olímpica a Río de Janeiro 2016), Nova Zelanda (vuitena) i el Japó (quinzè). Espanya ocupa actualment la novena posició del rànquing mundial, tot i que aspira a tot. El format de competició serà l’habitual dels darrers Jocs. Després dels cinc partits de la primera fase, les vuit millors seleccions (les quatre millors de cada grup) es creuaran l’1 d’agost als quarts de final. El 3 d’agost es jugaran les semifinals i el dijous 5 d’agost la gran final, que començarà a les 3.00 de la matinada hora catalana, 19 (hora japonesa). Espanya debutarà a Tòquio el dissabte 24 de juliol a les 20.15 hores davant de l’Argentina.
Competició femenina
Els rivals del combinat femení són molt semblants als del masculí. De fet, quatre de les cinc seleccions coincideixen amb Espanya, en aquest cas al grup "B". Es tracta d’Argentina (segona potència mundial), Austràlia (quarta), Nova Zelanda (sisena), la Xina (desena del món) i el Japó (tretzè). La selecció espanyola femenina ocupa la setena posició al rànquing mundial i s’està mostrant, igual que la masculina, un rival capaç de guanyar a qualsevol. L’única diferència entre el grup dels nois i el de les noies és el canvi de l’Índia per la Xina.
En menys de dues setmanes, Espanya intentarà penjar-se un parell de medalles al coll. Fins ara, els seus millors resultats són les medalles de plata masculines d’Atlanta 1996 i Pequín 2008 i, òbviament, la medalla d’or aconseguida per la selecció femenina a Terrassa als Jocs de Barcelona’92.
