El gener de 2020, l’actriu i cantant, i també investigadora, Esther Lázaro, de la companyia Terkas, va estrenar "Cançons de guerra i exili" al bar Comanou del carrer Pare Llaurador amb molt bona acollida. Molts espectadors que la van veure per primera vegada dalt de l’escenari van descobrir que era una artista amb molt d’àngel i energia. En la prèvia d’aquell petit gran espectacle, va explicar que feia treballs de recerca històrica, especialment de Terrassa, i que després de valorar el material em feia un relat escènic.
Ara, l’Esther està a punt d’estrenar "Les traces del silenci" que, com la que hem citat abans, s’inspira en fets reals. En aquest cas és una obra que parla de les peticions d’adopció en el context de la riuada de 1962 a Terrassa. En la nova proposta hi haurà una segona actriu, Rosa Aguado, també egarenca. Les dues presentaran el text aquest divendres, 19 de març, a les 19 hores de la tarda, al Centre Civíc Parc Sandaru de Barcelona.
300 peticions
L’Esther explica que "Les traces del silenci" és fruit d’una investigació apassionant. "Vaig finalitzar els estudis de doctorat en Literatura i Arts Escèniques a finals de l’any 2019 i em vaig posar de debò en temes que volia esbrinar. Un dels que tenia anotat era el de les sol·licituds d’adopció dels infants de la riuada a la ciutat. Buscant a arxius, he arribat a trobar fins a 300 cartes que s’enviaven a les autoritats i una gran majoria eren de fora de Terrassa; de França, Luxemburg, Itàlia, Alemanya. De fet, de Terrassa només en vaig localitzar tres o quatre". Un cop analitzada la correspondència trobada, l’Esther va pensar que aquests fets havien de tenir visibilitat. Va escriure el text dramàtic i va buscar escenari. "Sóc molt afortunada perquè vaig presentar el projecte a dues convocatòries i m’han atorgat dues beques; una de la Generalitat per escriure l’obra i l’altra del projecte Kinètic per poder assajar i estrenar al Centre Cívic Parc Sandaru de Barcelona. En conjunt són 2.700 euros, però suficients per pujar a escena i donar a conèixer l’obra".
Hores abans de l’estrena, l’Esther en parlava entusiasmada. "Estic molt il·lusionada amb l’obra nova i més amb la possibilitat de fer-ho en temps de pandèmia que quasi no es pot fer res". L’autora i actriu ha concebut el relat dramàtic des de la realitat. Ella fa d’investigadora sobre el tema de l’adopció dels infants i topa amb una arxivera que més aviat li posa impediments per facilitar la documentació.
Rosa Aguado és qui custodia aquesta informació que ella demana amb insistència. L’actriu, que ahir estava participant dels assajos amb l’Esther, va elogiar la proposta de l’Esther. "M’ha donat l’oportunitat de pujar de nou a escena quan feia, almenys, cinc anys que estava dedicada totalment a l’ensenyament. Tota la proposta és un regal per la història que explica a l’escenari i com l’explica, i perquè és molt sensible d’interpretar i molt intensa".
