La situació viscuda l’últim any, marcada pels efectes sanitaris, econòmics i socials de la pandèmia, ha propiciat que moltes persones hagin decidit aportar el seu granet de sorra per ajudar els altres. És el cas de la Mariona Casas, una jove de 25 anys i veïna del Centre, que des de fa un mes i mig acompanya d’una forma telefònica la Glòria, una dona gran de Terrassa que, algunes vegades, sent que necessita algú amb qui parlar.
Què la va fer decidir a ser voluntària?
Jo, de fet, faig voluntariat des que tenia 15 anys. Amb tota la situació que hi ha hagut de la Covid, el col·lectiu de les persones grans és dels que pitjor ho ha passat. Així que vaig buscar formes d’ajudar-les.
I va triar l’acompanyament telefònic…
Sí, vaig veure que Amics de la Gent Gran havia iniciat el servei i, per temps, m’encaixava.
Parla sempre amb la mateixa persona?
Exacte, amb la Glòria. Té 70 anys, crec. Ella també és de Terrassa, com jo. Vaig començar a trucar-la fa un mes i mig.
Què tal va l’experiència?
La veritat és que molt bé. Amb la Glòria tenim força coses en comú, perquè jo sóc Educadora Social i ella ha treballat com a mestra, així que sempre escolto amb molta atenció totes les històries que m’explica.
Quantes vegades hi parla a la setmana?
Hem acordat trucar-nos dos dies per setmana, els dimarts i els dijous. A les 6 de la tarda, normalment. I dura fins que se’ns acaba la xerrameca.
Han dit de conèixer-se en persona?
Quan hi hagi menys restriccions, sí, quedarem per fer un cafè.