CAL matar-lo. Al cap i a la fi, és l’única ocupació de la nostra vida". Trobo genial aquest pensament referit al "temps", la paternitat del qual correspon a l’escriptor i periodista francès Anatole France. A ell li va ser concedit el premi Nobel de literatura, fa cent anys. És una icona referencial per la seva coherència i coratge personals. No endebades va donar suport a n’Émile Zola després que aquest publiqués la famosa portada "J’accuse" (el 13 de gener de 1898, al diari "L’Aurore"). Era una carta oberta al president de la República, pregant de revisar la condemna a cadena perpètua del capità Dreyfus. Com que no va ser atès, va retornar la "Legió d’honor" quan França va decidir retirar-li a Zola… Cofundador en la fundació de la "Lliga de drets de l’home", es va involucrar en altres causes de gran impacte: la separació entre Església-Estat, la lluita pels drets sindicals i l’oposició a les presons militars, entre d’altres. En plena jovenesa, va viure l’ambient de la Revolució Francesa. Allí es va imbuir del seu missatge. Amb la lectura compulsiva de llibres que advocaven per un canvi radical de rumb en la tesi panxacontenta d’una societat molt hipòcrita, va arrelar una convicció social admirable. És ara, que vull recuperar la seva memòria. "La vida esdevé deliciosa, horrible, encisadora, espantosa, dolça. Però per a nosaltres, ho és tot". Qui no assumeixi aquest seu principi, va per mal camí. Caure en el desànim i la desídia no soluciona res. Ans al contrari, "la utopia és l’inici de tot progrés i el disseny i l’esclat d’un futur millor". Encara més: "la veritable història no ve configurada per les guerres i els tractats. La basteixen les màximes i les opinions". Amarat d’aquest esperit, faig per no plegar-me a criteris imposats des de cap esfera de poder. Aplaudeixo ferventment el compromís i el coratge de col·legues del món de la comunicació que denuncien qualsevol tipus d’injustícia, manca de llibertat, retalls en prestacions socials i altres vessants bàsiques vitals. "Cal enlairar-se amb les ales de l’entusiasme. Tan sols raonant, mai no emprendrem el vol". Lluís Llach deia que "amb el foc del temps, aconseguirem aixecar altre cop la terra adormida". Poc podem esperar de la classe política d’un país tan insuls com el nostre. Certament el temps és fugisser i se’ns esfulla. De cadascú depèn fer-lo productiu. El "dolce far niente" mata. Matem el temps.
