El futur del treball, preocupa. L’entrada en el món laboral no és fàcil; de fet, no ha estat mai fàcil. Ara menys.
Aquesta dificultat i incertesa, augmentada en l’actual situació de crisi sanitària (amb hospitals molt saturats), social (amb decisions polítiques sovint incomprensibles), psicològica (amb el confinament i la distància obligats durant molts mesos) i econòmica (amb molts establiments comercials i empreses trencades per la manca de liquiditat), s’afegeix a la borsa de raons per a la protesta i descontent de la nova onada de joves.
Els radicals prenen aquesta insatisfacció per fer molt soroll, amb actes de vandalisme extrem liderats per minories violentes contra instal·lacions de qualsevol mena d’operadors privats o públics ubicats en el centre de les ciutats, buscant en molts casos l’enfrontament amb la policia que porta l’efecte de la retroalimentació de la protesta.
Moltes empreses estan al límit de la seva supervivència i encara no poden posar en marxa la contractació de nous treballadors. Si la vacuna i les mesures per frenar la pandèmia avancen, s’accelerarà l’era post covid i s’obriran noves formes de treball. Com seran?
El desenvolupament tecnològic, els nous models econòmics, els nous valors i els canvis en el sistema educatiu conflueixen, juntament amb el canvi de paradigma social i econòmic que ha portat la pandèmia, en un futur del treball marcat pel canvi de les organitzacions i les empreses.
El treball a distància, a casa, davant de la pantalla de l’ordinador perdurarà en el futur aportant una part de flexibilitat desconeguda anteriorment. Un estudi recent de l’AECOC, associació de fabricants i distribuïdors, apunta que el 70,5% de les empreses mantindrà la combinació de la modalitat de teletreball amb el treball presencial i que el 9,1% mantindrà el teletreball per al 100% de l’equip.
L’efecte del "Cansament Zoom" impacta en el treball remot. Hi ha moltes maneres de compensar-ho amb activitats paral·leles familiars, com cuinar, dinar amb la família, visitar botigues a prop del domicili, etc. Estar moltes hores connectats remotament té avantatges (immediatesa, puntualitat i alta participació, diàleg) i inconvenients (no horaris, no desconnexió, manca de contacte personal i percepció física dels interlocutors, autoprojecció de la teva imatge). Alguns agosarats (Bradshaw T. Financial Times 9/03/21) de la tecnologia apunten que farem servir la presència d’hologrames amb dimensió humana en la nova generació de connexions remotes, per tal que les interaccions siguin més "humanes" que les que es fan a través de la pantalla.
En les noves formes de treball sorgeixen nous rols: especialistes en cultura i persones, en màrqueting digital i relacions amb influencers, en experiència dels clients, en anàlisi de dades i sistemes d’intel·ligència artificial, en automatització de processos, en robòtica.
Les noves formes de contractació apunten a orientar-se als resultats, i per això s’augmenta la flexibilitat i disminueix la importància de la localització i permanència. Però no tot és basat en la raó. La ciutadania post-covid és més emocional.
El món del treball inclusiu contrapesa el món del treball orientat a resultats i la nova realitat que integra tecnologia i talent demana unes capacitats i habilitats orientades a la realització humana i de resultats. Clarament, els nous valors exigeixen respondre al respecte al medi ambient i la sostenibilitat, i s’enfronten a una nova globalització.
Seguint l’informe de la Global University Network for Innovation (GUNi), New visions for Higher Education towards 2030, els punts educatius essencials per a respondre al nou context de treball són transdisciplinaris (no depenen de les disciplines): capacitats per identificar la informació rellevant; habilitats de relació i creativitat, habilitats digitals, visió internacional, col·laboració universitat-empresa, aprenentatge permanent durant el treball i pensament crític.
La nova globalització parteix de les capacitats per a generar valor en l’àmbit local, i competir globalment amb la diferenciació. L’EIT Urban Mobility que té la seu central a Barcelona n’és un exemple: el sector de l’automòbil que ve (autònom, automàtic i connectat) es nodreix d’iniciatives que lideren el futur de la mobilitat. Igual que en el comerç es necessita la col·laboració público-privada fomentada ara pels "Apeus" o les Àrees de promoció econòmica urbana… Noves formes de treball en projectes local-globals.
