SEGUINT alguns dels comentaris que s’han fet en alguns mitjans de comunicació podria semblar que els comportaments que han tingut els joves del nostre país davant de la pandèmia han estat poc solidaris i mal educats amb la seva interacció amb el seu grup d’iguals. Res més enllà de la realitat. Exceptuant petits grups incontrolats que potser sí que han manifestat una certa desconsideració per aquesta situació que estem vivim, la majoria de nens, nenes i joves de Catalunya (desconec altres llocs del territori) mereixen tot el nostre reconeixement i admiració. Primer els vàrem tenir tancats a casa tres mesos sense poder sortir pràcticament enlloc.
L’estiu encara va servir perquè poguessin gaudir d’una certa llibertat merescuda i acabant les vacances els vàrem canviar protocols, tallar contactes socials, activitats i moltes altres coses de les seves rutines habituals. No s’han queixat i s’han adaptat a tot el que pares, mestres i altres referents els hem imposat i encara han tingut la gosadia de fer-ho tot amb un somriure tapat per la mascareta.
Nens i joves han estat a l’altura de les circumstàncies i semblava que tot plegat seria molt més difícil de portar per a ells. Ara, és cert, que comencen a mostrar algun símptoma de cansament davant la reiteració i l’allargament d’algunes recomanacions i normes que han estat dictades per al control de l’expansió del virus, però no hem de perdre de vista que aquests col·lectius incorporen en el seu esquema de creixement i maduració algunes variables que ara els hi han estat condicionades, si no retallades.
La interacció i la mobilitat en les relacions socials són importantíssimes per al correcte desenvolupament dels nostres infants i adolescents i, tot i les limitacions marcades, han estat capaços de buscar estratègies per poder continuar mantenint, de manera més reduïda o telemàtica, el contacte amb tots els familiars i amics. Han deixat d’abraçar els seus avis, fer-ho no hauria estat gaire prudent, els més grans fins i tot han hagut de deixar de veure la parella en plena ebullició hormonal i tots, crescuts i menuts, han entès la grandària del problema i la necessitat d’acceptar confinaments puntuals, aules virtuals i renúncies a poder entrenar-se o jugar els partits dels caps de setmana. Han estat uns herois, i han sabut dignificar el paper que els ha tocat jugar.
Quan tot hagi passat i ens retrobem amb la normalitat, sigui més o menys nova, haurem de recordar quina va ser l’actitud de tots ells. Unes generacions excepcionals que hauran passat per una conjuntura també anòmala. Hauran estat part activa de les vivències que aquesta pandèmia ens ha portat a tots i a més també hauran format part de la solució. Hauran participat en tallar cadenes de contagis, ser més resilients a la incomoditat i preparar-se per a altres vicissituds que les seves vides hauran de patir en el futur. Hauran viscut un fenomen inoportú, però molt formador que els haurà fet veure que la vida de vegades s’estronca i ens allunya dels nostres interessos i de les nostres expectatives i malgrat tot hem de continuar treballant per tenir una vida plena de fortaleses i d’il·lusions.
No haurà estat un episodi buit de contingut per a ells i per a elles, recordaran la resta de les seves vides aquesta etapa en què van haver de conviure amb la cara més dolorosa de l’espècie humana. La malaltia, la mort han estat molt presents per a tots i també els joves des de la seva innocència han vist la fragilitat dels humans davant la mare natura, els haurà servit de lliçó.
Felicitats a tots els nens, nenes, adolescents i joves que heu sabut mostrar-vos com el que realment s’espera de vosaltres, garants dels homes i les dones del planeta.
