LA premsa de les darreres setmanes ens ha portat la notícia d’alguns “youtubers” que fixen la residència a Andorra. Una forma prou hàbil per a escapolir-se de l’escomesa d’Hisenda. Davant dels fets, et trobes qui s’esglaia i esquinça les vestidures, malparlant de tot el jovent€ Podent no estar-hi d’acord, és una mala praxi fotre tothom al mateix sac: “globalitzar” amb la tesi que s’han deixat engolir per la crisi moral i de valors que afecta la societat. En tot cas, ben poc recordem altres casos semblants: el tema dels papers de Panamà, els tripijocs de la Banca Privada d’Andorra (amb la senyora “abadessa”), les multinacionals que tributen en paradisos fiscals (Illes Caiman, Delaware, Irlanda, etcètera) o els esportistes que -embolcallats per una bandera- van fer o fan el mateix. S’ha de “processar”/criminalitzar aquests noiets, “condonant” la conducta del rei emèrit (a Abu Dhabi)? Au va€ i passa que t’he vist!
És evident que sóc totalment contrari a qualsevol tema d’insolidaritat fiscal amb el proïsme. És de molt mal gust i indigna. De tota manera engaltaré aquest cas amb la Covid-19. Ens enganxà a tots -polítics inclosos- de manera sobtada i amb els pixats al ventre. La feina de penjar temes digitals -en format “show”- a les xarxes és una tasca improductiva. No genera cap valor afegit€ Com, d’alguna manera i salvant les distàncies, tampoc no la movien molts establiments d’oci nocturn o el turisme, per si sol. El tema “youtubers” m’atrau no gens. Arrossega milions de “fans” que es deixen entabanar davant coses ben inversemblants. A partir d’ací, amb respecte màxim, la meva pregunta és breu: “i, després, què? Potser -tibant de la lletra d’una nadala- “fum, fum i més fum”.
No m’agrada aquesta conducta i, per tant, no la puc pas aprovar. Voldria que no ho fessin. Ara bé, davant la crítica que un o altre em llençarà que sóc carrinclonament “retrògrad”, me’n vaig a una dita llatina: “nihil novum sub sole”€ La llei del mínim esforç, però no tolero que hi pugui haver defensors de la causa argumentant que es tracta d’una mena de signe dels temps.
Tota activitat laboral o professional que no aporta producte nou esdevé etèria. A partir d’aquest pensament, a la primera ventada€ se’n va en orris.
