AQUEST proper dilluns -8-M- s’escau el "Dia Internacional de la Dona". Es compleixen 45 anys des que l’ONU va institucionalitzar aquesta data. S’hi commemora la lluita feminista envers el seu rol social, la seva emancipació i el seu desenvolupament personal. Per descomptat, dono tot el meu suport total a la causa. Sovint encara es tracta, però, d’un tema controvertit. Ací no seré pas jo qui enredarà la troca. M’agradaria, tanmateix, ajustar el concepte del "feminisme". No implica cap enfrontament amb el col·lectiu masculí. Tampoc no vol establir pas cap supremacia per damunt de l’home. De forma planera, hauria de ser el principi d’igualtat de drets i deures entre un sexe i l’altre. Tant en matèria educativa, com cultural, social, econòmica o de qualsevol altre àmbit. Mai no hem de contraposar-lo amb el tristament famós masclisme… És clar que, com que ambdós acaben en rodolí idèntic, alguna persona es deixa enredar. D’uns anys ençà, sovint la classe política ha parit expressions a les quals em costa acostumar-m’hi. Per exemple, la tan esbombada "igualtat de gènere" o, fins i tot, la "violència de gènere". En certa manera, entenc que és com encotillar les coses en uns esquemes massa rígids. M’està bé que s’advoqui per la desimboltura i/o espontaneïtat, tant en vestit, pentinat, maquillatge, vocabulari, etcètera. Sense que se’m malinterpreti, no vull uniformar les senyores amb faldilla, permanent o altres detalls tradicionals en la història recent. M’agrada que no perdin de vista, però, termes com feminitat, encís i bellesa natural ("per se"). Vull creure que m’explico.
Intento ser receptiu a modes i modismes que van sorgint al món. Anant a detalls, dic que no sóc partidari d’uniformar gèneres en temes com a models de pentinat, arracades, "tattoos", "piercings" i altres elements que, de tant en tant, enlletgeixen tant dones com homes. La diada de la dona reivindica i visibilitza un seguit de punts que situaria gairebé en la dinàmica d’una estricta lògica. Sens dubte que les noves generacions -des que arriben a l’ensenyament- sortosament ja mamen idees arrelades en les arrels exposades, allunyades del "patriarcat". Així, estableixo l’ideal envers el qual hauria de tendir l’esperit d’aquest moviment. En aquest punt, sempre m’hi trobaran. "Me too".
