A punt d’arribar als 28 anys, l’Edu Guindo, entrenador del Club Natació Terrassa, ha publicat el seu primer llibre, titulat "El baloncesto y mi abuela", prologat pel tècnic Xavi García. És una obra per ensenyar tècniques d’aquest esport a través d’històries amb una àvia com a protagonista.
D’on sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?
La idea neix durant el confinament que va començar el mes de març. Suposo que a les persones que ens agrada anar amunt i avall i que som mogudes, ens va afectar més això d’estar tancats a casa i vaig començar a escriure, per matar el temps, i sobretot d’una forma molt personal, per mi i sense pensar que es podria publicar. És un recull d’històries inventades, que ja havia posat en pràctica durant els entrenaments i, a través d’aquesta història, estàs treballant certs moviments tècnics que hi ha en aquest esport.
Són contes que li havia explicat la seva àvia o són imaginaris?
Quan explicava aquestes històries, sobretot amb jugadors de l’etapa mini, que són nens de cinquè i sisè de Primària, explicava diferents contes per captar la seva atenció, i vaig veure que en aquestes històries on participava aquesta àvia imaginària, els nens s’ho passaven millor i estaven més atents. La figura dels avis, en aquestes edats, és una figura il·lustrada, que tothom estima per sobre de tot. Eren les històries que més els hi agradaven, les que més els enganxava, i amb les que més predisposició tenien per treballar després aquell gest tècnic. I a partir d’aquí vaig pensar que totes les històries havien de relacionar-se amb una àvia.
És un llibre acotat per a aquestes edats o és per a tothom?
El que he buscat amb aquest llibre és que se’l llegeixi un perfil d’entrenador jove, adolescents, i crec que fins i tot podria ser un llibre interessant per a qualsevol col·lectiu que es dedica a ensenyar coses, ja siguin professors i tota mena de gent. El que explico, al final, és més una metodologia de com ensenyar que no un llibre molt específic de bàsquet. Vaig adaptar aquestes històries que explicava a aquests nens a un públic que s’ho passi bé llegint-les. No seria un conte perquè se’l llegeixi un nen de cinquè de Primària.
Les il·lustracions que hi ha al llibre són per algun motiu en concret?
Les ha fet una amiga meva que estudia disseny gràfic, que es diu Anna García. Com que després de cada història, hi ha un apartat que és l’aplicació pràctica en el bàsquet real, i com que estem anant a uns nivells de detall molt concret, l’explicació del concepte hauria estat molt feixuga i per això vaig voler que aquestes il·lustracions acompanyessin aquests detalls tècnics. M’he deixat portar una mica per ella i també ha fet tot el tema de la maquetació. Jo vaig aportar la idea i el contingut del llibre.
El fet d’haver estudiat màrqueting ha influït en el llibre?
Crec que la gent que estudiem màrqueting som gent creativa, que ens agrada fer coses diferents i sortir dels paràmetres normals. D’ençà que estic a pista entrenant nens ja ho faig això d’explicar històries que m’invento per treballar amb ells, i suposo que m’ha influït positivament a l’hora d’escriure el llibre.
Aquesta metodologia d’entrenar explicant històries és collita seva?
Això comença utilitzant paraules claus. Necessitem arribar de pressa al jugador i que amb poca informació entengui el que li demanes, per no estar parant constantment i en mig d’un partit poder-los donar aquesta informació sense haver d’apartar-los. A partir de les paraules claus, vaig començar a inventar-me aquestes històries per explicar conceptes.
I els nens com s’ho agafaven?
S’ho agafaven molt bé. Al final, quan entrenes nens petits, el treball que fas es pot convertir en molt monòton. En formació hem de treballar en quatre conceptes bàsics i que els nens adquireixin un gran nivell d’aquests conceptes perquè, quan siguin més grans, puguin seguir creixent. El que estem fent és construir la base de la piràmide. Aquesta base requereix molta repetició d’exercicis i ho vaig fer per intentar crear més motivació a l’hora d’entrenar i que poguessin tenir sessions diferents de les que tenien normalment.
I el club? Li va donar la confiança per fer aquest mètode?
Quan vaig començar a fer això, jo era el coordinador de pilota petita i podia fer i desfer com volgués. Com a coordinador havia marcat una metodologia, però mai ens hi posem mentre no sigui una metodologia fora del normal i que els nens estiguin desmotivats o s’avorreixin. Si estem disposats a treballar amb la línia de treball de la manera que l’entrenador estigui més còmode i que els jugadors ho agafin abans, ens està bé qualsevol metodologia. No hem de pensar que agafava un llibre, m’asseia a terra i començava a explicar contes. No té res a veure. Són petites històries de dos minuts on expliques el que vols treballar. És una metodologia de treball molt vàlida i els nens s’ho passen molt bé i ho recorden. Al final, és captar l’atenció del jugador.
Què significa per a vostè el bàsquet?
El bàsquet, com qualsevol esport, pot arribar a ser la cosa més important de les coses no importants, em sembla que era una frase del Michael Jordan. El bàsquet, als que ens agrada, ens aporta moltes coses, salut, vincles socials molt forts, diversió, poder desconnectar del nostre dia a dia quan et poses el xandall per entrenar. Et sents autorealitzat fent el que t’agrada. Aporta no només els valors en sí de l’esport en equip com poden ser el compromís o el respecte.
El teatre li agrada molt també. Li ha influït en el llibre?
No, crec que el que m’ha influenciat és bàsicament aquest interès per les coses creatives i sortir dels paràmetres normals, passar-t’ho bé fent shows i sortir de les coses estandarditzades. Entrenar pot ser molt avorrit si no entrenes de la manera que t’agrada.
És el primer llibre de molts o aquí acaba la seva producció?
Ja es veurà. Realment tinc la idea d’un segon llibre, però tinc molt clar que només escriuré quan noti que en tinc ganes. Vaig gaudir molt del procés i m’ho he passat molt bé amb el primer, però el que no faré ara és un segon llibre perquè ja n’he fet un altre.
Estarà també relacionat amb el bàsquet?
Sí, és la meva passió i crec que és on puc aportar algun valor diferencial de la meva vida. Podria parlar de la meva vida, però quin interès té la vida d’algú que no ha empatat amb ningú, d’una persona normal i corrent? Si escric més, serà relacionat amb el bàsquet.
