Dos homes es troben cada dia, a un bar, a l’hora de dinar i parlen sobre la seva vida quotidiana i especialment de les relacions que tenen amb les seves parelles i també dels fills. És el punt de partida de “Perduts”, una de les darreres obres escrites del també actor Ramon Madaula que avui es podrà veure als Amics de les Arts. Un dels homes que entra en el joc està interpretat per Òscar Intente, de Terrassa. L’actor diu que s’ho passa molt bé en aquesta comèdia al costat de Jordi Coromina, amb qui juga a una mena de joc pervers amb objectius de seducció cap a la dona de l’altre amb final de sorpresa.
Com va la gira de la comèdia de Ramon Madaula, que també és actor?
Molt bé. Estem molt contents. Les comèdies volen una resposta immediata del públic i aquesta la té. A les obres dramàtiques és més difícil aconseguir aquest “feed-back”. També cal dir que l’obra “Perduts” és una comèdia molt ben escrita i que funciona amb molta eficàcia.
Com són els homes de “Perduts”?
Són dos treballadors que es troben cada dia al mateix bar, a l’hora de dinar, i parlen sobre la seva vida. Els dos estan feliçment casats i són pares. Formen part de la classe mitjana. Fins aquí res que faci sospitar cap anormalitat. El que passa és que es proposen un joc de parella que provoca un gran embolic. I és que el joc va de seduir a la dona de l’altre. I hi ha sorpreses perquè potser ho tenien tot i ho perdran tot.
És una obra on els homes volen demostrar la seva capacitat de lligar?
Bé… Són dos homes que no saben parlar de res més que de dones malgrat estimar la seva parella. Però, com es diu, la fantasia és lliure i gratuïta. Sona, d’entrada, una mica masclista. Però, en realitat, el que compta és el fons de la comèdia. Són dos homes que parlen de les coses quotidianes i tothom es pot identificar. I en aquest tipus de relat, Madaula hi té la mà trencada. Ara està a punt d’estrenar “Els Brugarol”, una comèdia sobre els llinatges familiars. És una obra que ha escrit i que interpreta i que es presenta al Teatre Poliorama de Barcelona. Jo crec que escriu sobre coses molt properes i sap generar tensió.
Es va incorporar a la producció un cop estrenada a Barcelona.
L’obra és de petit format perquè té dos personatges i dos actors. Es va estrenar al Teatre Aquitània de Barcelona, el 13 de setembre del 2018, amb Jordi Coromina i Xavier Bertran, aquest segon també de Terrassa, i amb la direcció del mateix autor, Ramon Madaula. Va estar mig any en cartellera. A finals de 2019, Coromina em va trucar perquè volia fer gira i necessitava un altre actor per a reemplaçar a Bertran. I m’hi vaig apuntar perquè Coromina és una garantia. Té molta experiència. I després va venir la Covid i la gira va quedar molt reduïda perquè és una comèdia molt de Festa Major i, clar, no es podia actuar per les restriccions.
Hi ha química amb l’actor Jordi Coromina?
Ens hem acoblat molt bé. És una obra de dos personatges i, per tant, ha d’haver-hi molta fluïdesa i molta concentració. És un treball que l’hem fet a mida perquè Madaula ha donat via lliure a Coromina, després de l’estrena, i cadascú de nosaltres ha perfilat el seu registre. Ja havíem treballat junts fa temps. Havíem coincidit a “La presa” en una producció de La Perla a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.
En aquesta temporada de teatre a Terrassa fa triplet?
Sí, és veritat. Vaig començar el gener d’aquest any amb un muntatge “Sobre la tirania”, al Teatre Alegria, amb direcció, traducció i adaptació de Carles Grau. Un espectacle basat en el llibre «On Tyranny» de l’historiador i escriptor nord-americà Timothy Snyder. I avui, dissabte, vinc amb la comèdia “Perduts” al Fem Sala dels Amics de les Arts. I està previst que faci un monòleg sobre Pompeu Fabra, el maig en el marc de la Fira Modernista, que estarà dedicada a l’esport. És una peça de càpsula que havia fet per a biblioteques i que sempre es pot recuperar. Jo explico la figura de Pompeu Fabra. Faig de narrador. És un espectacle que funciona molt bé perquè introdueixo el personatge a partir de l’esport perquè va ser un pioner del tenis.
L’hem vist treballar en solitari i en textos poètics, polítics, socials….
És més agraït treballar amb companyia, però sol té avantatges i és que pots revisitar el text i interpretar de nou sense haver de comptar amb ningú més. És una alternativa i em funciona perquè també són espectacles que es poden mantenir en el temps. I a hores d’ara ja he perdut el pànic a sortir sol a escena. Aquesta setmana, per exemple, m’he desplaçat fins al Teatre de Roses per fer un recital de poesia catalana que ja havia fet a la Casa Museu Alegre de Sagrera i a la Nova Jazz Cava de Terrassa en el passat.
Què té anotat a l’agenda?
Malgrat la Covid, intentem treballar tant com sigui possible. Ara recuperarem una obra, “La Segona Eva”, de la Marta Aran, que va tenir un Premi Max en autoria revelació. La representarem al Tantarantana. Som quatre actors i jo sóc el més veterà. És una obra dramàtica. Res a veure amb “Perduts” perquè a “La Segona Eva” es parla de dones silenciades que han patit violència. És una obra de denúncia però molt interessant i commovedora.
