Un dels símptomes més coneguts de la Covid-19 és la pèrdua de l’olfacte. De fet, 7 de cada 10 pacients que han tingut el coronavirus han presentat una alteració olfactiva. L’augment de casos d’anòsmia pel coronavirus ha fet que Mútua Terrassa hagi posat en marxa una nova Unitat de l’Olfacte integrada pels serveis d’otorrinolaringologia i de rehabilitació, i creada especialment a inicis d’any per tractar persones que han passat la Covid-19, però que no han recuperat la capacitat nasal. Per la seva banda, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) ha impulsat el febrer una unitat d’olfacte que aborda aquesta disfunció des dels serveis d’al·lergologia, neuropsicologia, otorrinolaringologia i pediatria. Aquests dos centres sanitaris terrassencs, cadascun des de vessants diferents, s’han posat a l’avantguarda a l’hora de tractar aquesta seqüela del virus a través d’equips mèdics multidisciplinaris.
D’aquesta manera, s’ha demostrat la capacitat de les institucions sanitàries de la ciutat per a innovar i abordar les necessitats dels terrassencs. De fet, ara que el procés de vacunació s’està duent a terme -potser a un ritme més lent del que seria desitjable-, l’enfocament cap a la millora de les persones que han superat la malaltia és un encert. I més si en algun moment s’espera que puguem recuperar la normalitat, també des del punt de vista de la salut.
A favor del treball
17.297 persones estaven a l’atur el febrer a Terrassa. Es tracta d’un increment de 70 desocupats respecte al gener (+0,4%). El problema és que si es compara amb les dades del mateix mes de l’any passat, les dades són preocupants: un increment del 24,2% del nombre d’aturats a la ciutat. O dit d’una altra manera. A Terrassa hi ha ara 3.200 persones més sense feina que fa justament un any. Aquestes dades, però, no inclouen els treballadors que estan afectats pels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). I és que malgrat que aquesta mesura es va presentar com la solució provisional per evitar la precarització del mercat de treball, gairebé un any després de l’estat d’alarma, l’atur no només no s’ha frenat, sinó que la destrucció dels llocs de treball ha continuat amb fermesa. Amb la circumstància afegida que molts d’aquests empleats inclosos en els expedients durant mesos han tingut problemes per a percebre la prestació a causa del col·lapse del Sepe. A l’altra banda de la taula hi seuen els empresaris, que tot i que inicialment van poder sobreviure amb l’aplicació dels ERTO, el perllongament de les restriccions i la manca d’ajuts directes els ha abocat a molts d’ells al tancament. En definitiva, en una crisi com aquesta calen polítiques de foment del treball en profunditat, més enllà de posar pegats provisionals que s’han demostrat ineficaços.
