DIA tres, del mes tres. Una xifra que alguns diuen que correspon a esperits optimistes i jolius davant el fet vital. Jo voldria extreure’n el sentit íntim de la seva semiòtica. Sent sorneguer, miro com corre el temps. Estem fregant l’any des que ens van confinar per primer cop. Ni els més vells d’aquests verals podien preveure una "penitència" tan llarga. No em veig més "vell". Per contra, somio que sóc més "bell". D’il·lusió, també es viu i somiar és de franc!
A la història, molts pensadors fixen lligams al seu entorn. A l’àmbit de cronologia i verbs (passat, present, futur). En els estats materials (sòlid, líquid, gasós). En la línia trifàsica de la intel·ligència humana (memòria, enteniment, voluntat). En l’àmbit musical (amb les claus de sol, do i fa). Tres són els llocs del podi, en tota competició atlètica.
Endinsant-nos en caire religiós, se li atorga un aire diví. No endebades tant la mitologia grega com el catolicisme s’hi enganxen: amb la Santíssima Trinitat i els tres germans que es reparteixen el domini del planeta (Zeus, Poseidó i Hades). Anant al vessant polític, segons el Concordat espanyol de 1953, amb l’estat del Vaticà, hi havia les "ternes" de bisbes presentades al dictador Franco per a escollir el més plaent als seus interessos. Finalment, en un to melòdic i/o artístic, trobem els tercets d’orquestra de corda: configurats per un instrument de la família dels de corda fregada (violí, violoncel o contrabaix) a més de clau i piano). Sense voler caure en la dependència poruga del catecisme cristià, recordo -de petit- que ens alliçonaven sobre l’existència d’infern, purgatori i cel. És clar que, amb el pas dels anys, la societat s’ha anat reconvertint majoritàriament envers postures força agnòstiques i cada cop hi ha més adeptes a la causa que tot plegat és una falòrnia. Encara sort que et topes amb preveres fermament ancorats en bases exemplars de conducta irreprotxable, contagiosa i rivets prosèlits. "Tres eren tres" fou un serial televisiu escrit pel famós guionista Jaime de Armiñán, als inicis dels 70. Aleshores, encara podríem dir que consumíem un producte audiovisual amb cara i ulls. La degradació ha estat galopant. Massa gent hi cau de quatre grapes. Em pregunto si valdria l’opció de les tres. En tot cas, proposo 3 alternatives: un bon llibre, una bona música i una bona companyia.
