El 21 de febrer de 1946, just ara fa 75 anys, l’empresari i financer Josep Biosca Torres, amb el suport del també industrial terrassenc Josep Badrinas Sala, va comprar la col·lecció de teixits del barceloní Ignasi Abadal Soldevila, i va fundar el primer museu tèxtil de l’estat espanyol. Terrassa ja comptava amb una llarga tradició tèxtil industrial, amb les Escoles d’Enginyers Tèxtils, Perits Industrials i la d’Arts i Oficis, a més de l’Institut Industrial. El museu es veia com a centre d’estudis i de recerca, per ampliar el coneixement dels estudiants de la ciutat, empresaris i artesans. Han passat 75 anys i el Museu Tèxtil de Terrassa s’ha convertit en un referent públic de la cultura tèxtil del país i capdavanter en la recerca, conservació i documentació, contribuint mitjançant les col·leccions que conserva, a la seva posada en valor i al desenvolupament de la història del país. La Covid ha obligat a renovar-se. En aquest sentit, part dels esforços han anat enfocats a potenciar el públic virtual a través de les xarxes socials i actualment estem treballant en la virtualització de les exposicions i en la fotografia 3D de les peces d’indumentària i complements, que també estaran disponibles en línia. Per tant, en el seu 75è aniversari el Museu Tèxtil de Terrassa segueix més actiu que mai. Per aquest motiu, se l’ha de preservar com un valor de la ciutat perquè conserva i difon l’essència del passat terrassenc.
L’inici del camí
Després de molts anys, ahir al ple municipal es va començar el procés del canvi en la gestió del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD) de Terrassa. Es tracta d’una reivindicació històrica de totes les entitats animalistes, que tenen una important representació a la ciutat. Gràcies a aquest canvi, el CAAD estarà dirigit directament per la regidora de Benestar Animal i no per l’empresa municipal Eco-Equip com fins ara. Aquest matís és important, malgrat que no ho sembli. El benestar animal ha de ser una prioritat per a una ciutat com Terrassa, que aspira a ser referent en tots els àmbits de la societat. Els animals també formen part d’aquesta ciutat i és necessari que això estigui ben representat en les polítiques municipals.
Com a éssers dependents que són, ens correspon a tots garantir-ne el benestar i fomentar una bona convivència amb tota la ciutadania (també amb els qui, legítimament, no gaudeixen de la seva bona companyia). En aquest sentit, la convivència, la defensa i la protecció dels animals és una carrera de fons. Si volem ser referents en tots els àmbits, ens toca també ser-ho amb els animals. Terrassa no només ha de ser una capital de la innovació empresarial, les noves tecnologies, la sostenibilitat, la cultura, l’esport, també ha de ser-ho en el benestar animal. Ja estem a l’inici del camí.