El cicle Fem Sala d’Amics de les Arts presenta a l’artista Mònica Lao, de Terrassa, que estrena "Dreaming Beethoven", una obra molt personal que transita per la música i la dansa acrobàtica. L’espectacle és un homenatge al compositor alemany, a qui admira profusament per la seva genialitat i per la seva lluita contra la sordesa.
Per què Beethoven?
Perquè l’any passat se celebrava la commemoració del 250è aniversari del seu naixement. En aquesta peça, "Dreaming Beethoven", encaixo les dues facetes artístiques, la de pianista i ballarina. Tot i que la dansa que faig més ara és aèria i acrobàtica.
Què li transmet el músic alemany?
Beethoven és un geni del piano. Té obres molt ben escrites amb unes harmonies perfectes que són molt gustoses d’interpretar. A mi, personalment, em proporcionen moltes emocions perquè en elles hi detecto aquesta lluita interna contra la sordesa que patia i que va endurir el seu caràcter. Així i tot, el concert té obra dramàtica i acaba amb una obra que és un alè d’esperança perquè també volia que fos així simbòlicament per al moment que vivim.
Li fa il·lusió presentar l’obra a la seva ciutat?
Molta il·lusió. Aquest homenatge sobre el músic alemany el vaig estrenar a Girona, el 16 de desembre de l’any passat, que va ser el dia del naixement de Beethoven a Bonn. Ho vaig poder fer a la Biblioteca Carles Rahola. Va anar molt bé. Perquè és una obra que té l’al·licient de la música i la dansa en directe. I també hi ha àudio, és clar, per quan hagi de ballar. He incorporat també un audiovisual amb frases del compositor.
Se sent còmoda sola a l’escenari?
Sí, sí. Fa uns tres anys vaig crear "El poema de l’aire", una peça de 15 minuts que forma part de tot un espectacle que gira al voltant dels quatre elements. Hi ha l’aire, la terra, el cel i el mar. "El poema de l’aire" me’l van seleccionar al Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) però va haver-hi el canvi de govern municipal i de direcció artística, i jo em vaig quedar embarassada. I he anat insistint amb la regidoria de Cultura i no em fan cas. Vaig fer una presentació a Terrassa Street Art, però no a l’escenari tal com preveia l’oferta del TNT i em sap greu no saber res.
Aquest espectacle d’"El poema de l’aire" s’ha vist fora de Terrassa?
L’he fet a Barcelona tot sencer, però ha girat molt poc per la pandèmia. Ara és el que toca. La crisi sanitària fa que tot estigui molt parat i que t’hagis d’adaptar als escenaris on has de fer la peça creativa. El vessant acrobàtic, per exemple, no és possible a tot arreu. S’han de fer més coses tocant de peus a terra.
