Terrassa és, gràcies al hockey, la ciutat més olímpica del món amb relació al nombre d’habitants. El pes d’aquest esport a la nostra ciutat és indiscutible. Les pedreres dels principals equips egarencs han donat els jugadors més talentosos del hockey espanyol. És el cas dels ja retirats Xavi Arnau, Pol Amat, Santi Freixa, que van formar-se a l’Atlètic i al Club Egara i van esdevenir estrelles indiscutibles del hockey espanyol i també internacional.
Aquesta condició de motor del hockey que té la ciutat de Terrassa es veu clarament exemplificada en les llistes de les seleccions espanyoles. A la darrera, la dels partits de l’FIH Pro League entre Espanya i Bèlgica, 13 dels 18 convocats eren egarencs i formats tant a Can Salas com al Pla del Bon Aire o a Les Pedritxes. La majoria d’ells seran olímpics aquest estiu a Tòquio. Pel que fa a la lliga domèstica, tots els equips catalans i fins i tot algun d’espanyol tenen a les seves files jugadors terrassencs. I tots, absolutament tots, els entrenadors dels set equips catalans que enguany competeixen a la màxima categoria del hockey espanyol, s’han format en aquests clubs. Set dels dotze equips de la lliga de Divisió d’Honor masculina de hockey estan entrenats per egarencs.
L’Atlètic és un dels clubs que més tècnics exporta. A banda de Xero Gasol, que porta enguany les regnes del primer equip de Can Salas, també s’han format al club els actuals tècnics dels altres tres equips catalans no terrassencs: Roger Pallarols (RC Polo de Barcelona), Oriol Torras (Júnior) i Pol Garrido (FC Barcelona). L’altra gran pedrera de jugadors i tècnics és el Club Egara, vigent campió de Copa. El seu actual entrenador, Ramon Sala, és l’únic dels set preparadors locals que ha estat olímpic com a jugador. I també es va formar al club del Pla del Bon Aire Ramon Rius, que dirigeix enguany el CD Terrassa. Diferent és el cas del tècnic del Línia 22, que lluita per la permanència. Es tracta de l’argentí establert a la nostra ciutat, Fernando Consul.
Pol Garrido (Barça)
