Matí de molta feina ahir a la gran sala d’exposicions del Centre Cultural Terrassa. Jon Tugores (Lancashire, Regne Unit, 1968), arquitecte, aviador i fotògraf, desembolcallava amb molta cura les grans imatges que, amb l’ajuda del personal de l’entitat, penjarien a les parets. A poc a poc, les fotografies aèries, espectaculars en contingut i dimensió, anaven decorant l’estructura blanca fins a recrear un paisatge d’atmosferes increïbles, captades des de la cabina d’un avió, en la seva faceta de pilot, o com un passatger anònim que seu al costat de la petita finestra per mirar els núvols. Però ell, a més, ho fa amb mirada d’arquitecte, com si el cel fos un territori, un territori que canvia constantment. La mostra s’estrena avui.
Què podrà veure el visitant a partir de les 19 hores, a la mostra que ha titulat “Atmos-fear”?
És un conjunt de 26 fotografies de l’atmosfera de Barcelona i Terrassa amb ulls d’arquitecte i fetes dins d’un avió. Hi ha dues col·leccions, una més centrada en l’atmosfera i l’altra en abstraccions. Aquesta segona està relacionada amb la bellesa que pots captar volant sobre el mar, la terra i el cel.
Terrassa té un cel particular?
Sí, el té perquè té un territori amb una orografia molt personal. Està configurada i marcada per rius i rieres i per la muntanya de Sant Llorenç que, per a nosaltres, és la gran icona. I té Montserrat a prop. La seva situació en el mapa fa que tingui un microclima especial i que, a la vegada, ofereix atmosferes molt potents.
Fer fotografies volant és un privilegi?
Ho és perquè, en el fons, el privilegi és, segurament, gaudir de la llibertat per poder fer allò que t’agrada. I ara per ara jo tinc aquesta oportunitat. Aquestes fotos que compartiré amb els visitants són una analogia de l’atmosfera, on intento cercar alhora la presència de l’atmosfera, però també sorprendre’m a mi mateix del que capto, i no esperava que fos així.
Vostè és arquitecte, aviador, fotògraf i també fa docència. Què estima més?
Per sobre de tot l’arquitectura. Aquesta disciplina, els seus coneixements i la professió t’ajuden a entendre el territori i a interactuar amb ell. I ara mateix, m’interessa moltíssim tot el que està relacionat amb el canvi climàtic que ja es preveu com irreversible, segons diuen els crítics.
Tenia clar que es volia dedicar a l’arquitectura?
Sí, els meus pares van ser molt generosos amb mi i em van costejar tots els estudis. Vaig néixer al Regne Unit, em vaig criar a Mallorca i vaig estudiar a Barcelona. Vaig fer la carrera d’Arquitectura a Terrassa, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPC que havia a la Mancomunitat i que després es va reubicar a Sant Cugat. Però també vaig ampliar estudis als Estats Units, al New York Institute of Technology. I encara tinc lligam amb la UPC. Ara mateix, sóc professor d’Aeronàutica a l’Eseiaat de Terrassa. També faig conferències. I, de fet, l’exposició del Centre Cultural està acompanyada de dues taules rodones, el 15 d’abril i el 27 de maig, on es parlarà del binomi “Ètica vs Ciutat”. I la perla, a més, és el concert de clausura de la mostra, amb el músic Nico Roig, el 27 de juny. Estic de sort perquè he viscut a molts llocs d’Europa i Orient Mitjà, i he copsat moltes realitats, per la feina sobretot. Però és una excusa per aprendre molt.
Quan es va interessar per la fotografia aèria?
A partir de volar i d’exercir com a pilot. Vaig estudiar aquesta especialitat a Dallas i a Sabadell i he volat en diverses companyies. Ara, treballo a la companyia de Vueling i faig de pilot Airbus en vols europeus i al nord d’Àfrica, fonamentalment. Cal dir que, amb la pandèmia, aquesta feina s’ha reduït però. La mirada des de l’interior d’un avió és una finestra al cel. Faig les fotografies amb càmeres molt bones i en moments precisos. I, per exemple, sóc capaç d’escapar-me un dia en un vol de Barcelona a París si pressento, pel clima i els paràmetres de la pressió atmosfèrica, que puc obtenir unes imatges espectaculars.
Les seves fotografies també estan en llibres publicats i a la venda?
Sí. De fet, aquesta feina més artística s’enlaira els últims anys quan, a partir d’ensenyar i fer arribar fotos a amics i coneguts, surt un llibre publicat sobre imatges de Barcelona i a continuació em demanen per fer una exposició a l’Hotel Alma de Barcelona. En aquell hotel, que té uns gestors impulsors d’activitats culturals, vaig exposar sis fotografies. A partir de l’any 2020, amb la crisi sanitària, tot es va parar. L’octubre del 2020 vàrem parlar amb l’Adrià Fornés, director del Centre Cultural, per a una exposició, i avui se’n farà la inauguració. Estic molt content.
Té previst exposar les seves imatges en altres ciutats?
Sí, i tant. Les he presentat a la ciutat de Barcelona, ara a Terrassa i hi haurà també parades a Berlín, Manchester… La idea és que a cada lloc hi hagi l’atmosfera de les ciutats anteriors i de la nova on es fa la mostra. Així també permet comparar.
Cada cel és diferent?
Sí, és clar, perquè cada territori està en una coordenada diferent i en unes condicions naturals i climàtiques distintes. I el resultat és molt divers.
