La policia coneix aquesta modalitat delictiva com a "child grooming". El desenvolupament del delicte és el següent: un adult contacta amb un menor per via telemàtica per guanyar-se la seva confiança. El persuadeix per aconseguir imatges amb les que possiblement pressioni la víctima. També les pot utilitzar per difondre-les o per consum pedòfil propi. Els Mossos d’Esquadra destaquen que molts dels delinqüents aprofiten els xats que tenen associats els jocs en línia de les plataformes de videojocs. Així contacten amb els usuaris, la majoria menors. Saben que els pares supervisen poc aquestes xarxes. La policia alerta dels perills que corren els adolescents des de l’inici de l’estat d’alarma "davant l’acció delictiva de ciberassetjadors, depredadors sexuals virtuals i assetjadors de jocs en línia que han vist l’oportunitat d’actuar en aquest context". Les mesures de confinament han comportat que les comunicacions que els joves mantenen es facin principalment a través de les xarxes socials "i que s’hagi incrementat notablement el temps que passen connectats a internet". Els mossos reclamen extremar les precaucions i demanen a les víctimes que no se sentin culpables: "Recorda que tu no podies saber les males intencions de l’assetjador. Per tant, l’únic que està cometent un delicte, l’únic culpable, és l’assetjador". És important no destruir les proves de l’assetjament i demanar ajuda a un adult de confiança. I, sobretot, denunciar.
