Llegeixo al Diari de Terrassa de dissabte, pàgina 2, textual: “L’Ajuntament vol tenir una fotografia de què ingressa i què gasta”. Dada aquesta que és elemental i fonamental en l’administració de qualsevol societat empresarial o pública començant evidentment per l’economia domèstica. Ara el regidor ho descobreix. Pobra ciutat, ha quedat en bones mans. Però com que l’exigència ciutadana és mínima, així anem. Em fa gràcia això de “fotografia”. Un dia un il·luminat es va inventar això de “fotografia”, “tenir la qüestió damunt la taula” o “escenari” i la immensa majoria dels qui es dediquen a la més desprestigiada professió ho van repetint com a lloros. I deixo de banda la duplicitat del llenguatge, el “tots i totes”, etc. que només evidencia un papanatisme colossal –expressió de Josep Pla– i un desconeixement clamorós de la gramàtica.
Quina mena de tropa….
