I del molt, falta. La relativitat de les coses és un misteri que hauríem d’aprendre a interpretar i practicar. La Covid ens ha fet una rentada de cervell brutal. La vida i el temps se’ns esmuny com l’aigua de les mans. Ens caldria reduir-los a fraccions més petites. Potser aquesta seria una manera d’arribar-ho a poder controlar i aprofitar tot millor. Per contra, la societat ens ha parit una tendència mental a idolatrar els diners. A diferència dels minuts o segons -que són escadussers- no sabem o no volem copsar el gaudi de les coses petites. D’acord amb això, doncs, més que considerar la tesi d’Einstein, em decantaria pel relativisme. Malgrat que hom pugui pensar que faig un joc de paraules, gairebé tot s’hauria de poder "esmicolar". En termes de pensament, cultura, moral, lingüística, anàlisi crític de l’actualitat. La veritat guarda relació amb qui ho analitza i/o ho experimenta. No hi ha veritats absolutes que puguin ser compartides per tothom. D’uns anys ençà, han aparegut mots com globalització, transversalitat i altres. Estic d’acord en mirar críticament les coses des d’un sentit panoràmic interrelacionat. "Hic et nunc", però, topem massa sovint amb jovent esbiaixat acadèmicament en doctrines universitàries molt populistes. Llavors entenc que cal foragitar "personal" oportunista que es presenta com a "guru/messies" i/o salvador de la veritat. Confrontar objectivitat i subjectivitat no esdevé gens fàcil. Un fet que em preocupa terriblement és entreveure masses amorfes de gent que es deixa seduir i modelar per la xerrameca fàcil de suposats líders que mai no m’han demostrat res. Mentre que el criteri mental sigui un bé escàs i es reguli per continguts vomitius i trepanador d’uns canals audiovisuals que bateguen ininterrompudament les 24 hores, malament rai! En començar, perjurava que "del poc, sobra i del molt, falta". És clar que no em mossego la llengua! Políticament, ataco frontalment unes estructures arcaiques que, massa sovint, freguen la ineptitud. Prou que ens van demostrant la seva "preparació" en l’anàlisi, gestió i orientació dels problemes principals que sacsegen el país. Massa retòrica, ni un bri de pensament filosòfic i un compromís social ben dubtós.
