"Feia temps que tenia moltes ganes de fer un espectacle sobre les modistes i tot el que les envoltava; les alumnes que aprenien a cosir, les clientes, els patrons, els vestits… Així que vaig començar a documentar-me sobre el tema per fer un espectacle". Són paraules de l’actriu i també professora de teatre, Teresa Sánchez, que ha estrenat i representa amb molt d’èxit "Patrons", en solitari i a la seu de la seva escola dramàtica, Les Pisanes, a Terrassa.
L’actriu diu que la creació de la peça va ser decisiva a partir de cercar material al Centre de Documentació i Museu Tèxtil i de l’exposició de Joana Biarnés, "Moda a peu de carrer", dels anys 60-70 del segle XX, a la Sala Muncunill. I va completar tota aquesta informació amb entrevistes a modistes i clientes, entre aquestes la seva mare i la seva tieta.
Un gran regal
En el trajecte hi va trobar molta col·laboració, de les institucions, dels testimonis amb els quals va parlar i fins i tot ajudes de les administracions; de la regidoria de Cultura a través d’Arts Visuals per poder fer la promoció amb una imatge fotogràfica de Biarnés, i de la Generalitat, perquè va aconseguir una beca d’innovació i recerca d’arts escèniques. Una alineació estel·lar que no se l’esperava. "Ha estat un regal, un gran regal sobretot en aquests temps de crisi sanitària".
Sánchez presenta l’espectacle en un espai petit, per la pandèmia, i solament pot oferir deu localitats. Representacions en la intimitat que satisfan molt i que va prorrogant les funcions a la carta, segons li demanen per la pàgina web LaGunter, que és la seva companyia per realitzar els espectacles. Ara hi haurà funcions els dies 6, 7, 12, 13 i 14 de març.
L’actriu explica que "Patrons" té una doble lectura. "És una obra que vol fer homenatge a les modistes i cosidores, però al mateix temps és un retrat de les dones de l’època, de la seva manera de ser. Les dones d’aquell moment estaven molt sotmeses a l’autoritat dels homes, al fer i fet masclista".
Sánchez ha recordat com era i com es comportava la dona en aquell moment i destaca que si volien ser autònomes i lliures havien de trencar amb tot. "És una obra molt vivencial -diu- perquè evoco moltes coses personals. La meva mare va ser moderna per l’època perquè es va separar, però no totes ho feien ni ho podien fer".
L’actriu ha estrenat aquest espectacle just en un moment en què la historiadora Ana Fernández ha publicat una investigació sobre les brodadores i modistes de finals del segle XIX i principis del XX al nou número 35 de la revista d’història Terme. Un àmbit de treball femení que Ana Fernández ha explorat estirant molt el fil i que ha aconseguit saber tot l’entrellat de com era aquest sector en totes les seves facetes; el disseny de patrons i la confecció, l’aprenentatge i el sector laboral.
