El Perseverance, el vehicle ròver de la NASA que va partir de la Terra amb destinació a Mart el 30 de juliol, va arribar al cràter Jezero del planeta vermell aquest dijous, quan faltaven cinc minuts per a les deu de la nit, hora catalana. L’aterratge de la sonda especial es va poder seguir en directe gràcies a la retransmissió organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb comentaris de Miquel Sureda, professor de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i l’astrofísic ullastrellenc Guillem Anglada, entre altres. Va ser un èxit rotund. S’hi van connectar 5.000 mil persones i ahir al vespre, el vídeo, penjat a YouTube, acumulava més de 21.600 reproduccions.
L’aterratge del Perseverance a la superfície marciana forma part de la missió Mars 2020 de la NASA, que té com a finalitat recollir mostres de la superfície del planeta vermell per explorar indicis de vida passada. "El Perseverance ha aterrat en una zona on se sap que hi havia un llac i un riu que hi arribava, i ara hi ha un delta. En aquest tipus de sediments els microorganismes deixen uns signes dins la roca i en cas de trobar-ne, es demostraria que hi va haver vida microbiana en l’antiguitat", explica Sureda. El professor assegura que, en el cas que fos així, "seria el descobriment més important dels últims segles".
"Sabem que a la Terra la vida apareix molt fàcilment i la pregunta que ens fem és si és tan fàcil que aparegui en altres llocs. Si trobem signes a Mart, voldrà dir que sí. I, si hi va haver vida a Mart, probablement a molts altres planetes també", indica Sureda, alhora que comenta que trobar vida present és molt complex, que no és fàcil fer experiments d’aquesta mena i que molts cops els resultats no són concloents. "Per això primer hem intentat entendre com va ser Mart en el passat, després saber si hi havia condicions de vitalitat i ara conèixer si hi va haver vida passada", comenta l’enginyer aeronàutic.
Sureda destaca que el Perseverance té set instruments científics diferents i 25 càmeres, per la qual cosa podrà enviar molta informació científica a la Terra, com ara anàlisis químiques del sòl i fotos d’alta qualitat. Un d’aquests instruments és el MEDA, en el sensor de vent del qual hi ha participat la UPC. El grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT), vinculat a l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (Etsetb), ha dissenyat els 60 xips de silici que constitueixen el nucli del sensor, que mesurarà el vent de Mart. L’equip de científics del grup MNT, a més a més, també participarà en el calibratge del sensor i en la futura recuperació de dades de Mart, per contribuir a millorar l’estimació del vent i analitzar més bé la dinàmica atmosfèrica.
D’altra banda, el Perseverance porta incorporat un helicòpter petit que servirà per demostrar si és possible volar a Mart, que té una atmosfera molt més tènue que la Terra "Si l’experiment surt bé, s’obrirà la possibilitat que altres missions incorporin helicòpters que entrarien en coves", revela Sureda.
