Qui l’hi havia de dir a ell, excursionista àvid, muntanyenc intrèpid, freqüentador com a pocs de la muntanya de Sant Llorenç, el seu "jardí", que, sense voler, sense escodrinyar cap paratge, trobaria el que va trobar fa uns dies. Narcís Serrat, exllibreter, ciclista, aspirador d’aires purs, terrassenc singular, ha trobat dues destrals prop del jaciment arqueològic de la Cova del Frare. Serrat creu que es pot tractar de dos eines del Neolític i els donarà al Museu de Terrassa.
Havia quedat amb uns amics. Per a ell, quin millor lloc per quedar que la Mola, el cim de la seva muntanya estimada, aquesta que és apilament de colors sempre en transformació i sorpresa. Es van citar per dinar. Serrat va acabar el seu treball com a voluntari i es va dirigir al parc natural. "Per anar-hi més directe, em vaig ficar per camins secundaris", explica. Es va apartar del camí dels Monjos, el més fressat, va prendre un canaló a Can Pobla i va ascendir i va ascendir, amb el seu pas resolt, malgrat aquesta cama que una allau li va deixar ranquejant.
Va veure alguna cosa, perquè a ell sempre el sorprèn alguna cosa, una brillantor, fins i tot ventall d’aires. "Em va cridar l’atenció veure uns còdols rodons en un torrent". I s’hi va acostar. Va pensar: "Amb les pluges, aquest terreny ha quedat descalçat."
La Cova del Frare és un jaciment prehistòric situat a uns 890 metres d’altitud. Ja ha estat excavat, però als voltants hi reposen vestigis, segur. El lloc on l’excursionista va trobar les dues destrals és a uns 150 metres de la cova. Va veure els estris i els va agafar, i vol fer un lliurament oficial a l’Ajuntament, perquè les destrals siguin on han de ser. "Quan les vaig tenir a les mans, hi vaig caure: però si la Cova del Frare és aquí a prop!". Aquesta cavitat, amb galeries d’uns seixanta metres de recorregut, es troba a uns deu minuts de la casa de Can Pobla.
Segons indica Antoni Ferrando al seu llibre "El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista", unes exploracions realitzades pels voltants de l’any 1915 hi van trobar ceràmica ibèrica i romana, a més a més d’uns ganivets de sílex de l’època eneolítica, un període de la prehistòria situat entre el neolític (nova edat de pedra) i l’edat del bronze. Excavacions posteriors, a la fi del segle XX, van descobrir vestigis de ceràmica de finals de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro. També ceràmica iberoromana i medieval, i sílexs, un braçalet de petxina i dos fragments de punxons d’os de l’edat del bronze antiga (entre 3000 i 1200 anys adC.). S’hi van trobar cassoles del període eneolític i restes humanes. El neolític antic (entre el 5.800 i el 3.850 a. C.) també va deixar restes a la Cova del Frare.
Casual
"Mai m’havia trobat una cosa com això", diu el muntanyenc, les cames del qual han engolit milers i milers de quilòmetres caminant, en ascensos impossibles o en bici. Ha fet la Ruta del Quixot i ha recorregut la ribera del Duero, i el camí de Sant Jaume, i la ruta de la Plata, i el Meridià Verd, va ser esquiador professional i alpinista reconegut, però, renovador d’instants de vida com és, camina ple de satisfacció per una troballa casual. Va desgranar la seva aventura i "els amics no s’ho creien". Les destrals estan trencades i això explicaria que els seus usuaris les llancessin en un torrent per inservibles, intueix Serrat, que sent fascinació per l’arqueologia. I qui li havia de dir que aquesta fascinació se li redoblaria amb una troballa al seu paradís, a la muntanya on de nen dormia (eren nou germans) "en sacs de puces", on buscava caragols i espàrrecs i on ha trobat dues destrals antigues sense buscar-les.
