Va aparentar ser ell, l’amo del DNI, però no ho era. Sí que portava el document, que algú havia robat del cotxe de la víctima a Terrassa, i el va usar per treure diners d’un banc. El portador fraudulent del carnet ha estat condemnat. No pel robatori, sinó per un delicte de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte d’ús de document fals i amb un delicte d’estafa. La pena: un any i nou mesos de presó i una multa de 1.620 euros, i indemnització de 480 euros per al banc.
El 22 d’abril del 2015, un lladre va robar a l’interior del vehicle de la víctima, estacionat en un carrer de Terrassa. Allà havia deixat el DNI, que va desaparèixer, entre altres coses. I l’endemà passat, algú va usar el carnet d’identitat a Barcelona, al carrer de Vallcibera. Aquest “algú” va ser l’acusat, un individu amb antecedents que aquell 24 d’abril, al migdia, va entrar a una oficina bancària situada en el citat carrer i va treure diners. Va simular ser l’amo del carnet, el va mostrar i va demanar extreure diners de dos comptes a nom del damnificat: d’un va obtenir 400 euros i de l’altre, 80. Va signar els justificants i va sortir del banc amb els calés.
Diners rescabalats
El jutjat penal 2 de Terrassa va imposar al sospitós dos anys de presó i multa de vint mesos a raó de 6 euros de quota diària (3.600 euros), a més de la indemnització al banc. Per què al banc? Perquè l’entitat va rescabalar els diners a la víctima. La pena ha estat rebaixada per l’Audiència Provincial, que estima parcialment l’apel·lació.
La defensa sostenia que la identificació en les imatges de les càmeres de seguretat no era suficient, perquè la van realitzar uns agents que no eren objectius en els seus informes. Hi havia semblança entre l’acusat i la persona que apareixia en els vídeos, però no es deduïa la certesa que es tractava del mateix individu. El recurs incloïa una excepció jurídica sobre un error en la individualització de la pena.
La sentència, però, recorda que l’empleat bancari que va atendre l’estafador el va reconèixer després de la detenció, i que un policia va identificar “sens dubte” l’acusat en els enregistraments de la sucursal. Per casualitat, el mateix dia de l’estafa havien coincidit en un judici, i portava la mateixa vestimenta que quan va treure diners en l’oficina. El policia ja el coneixia d’altres acusacions. Un altre agent, pèrit grafista, va identificar l’encausat com el signant dels rebuts. No hi ha dubte que l’imputat va ser al banc i va utilitzar el DNI, i per això el tribunal ratifica la condemna, però la redueix. Imposa la pena mínima: un any i nou mesos de presó i nou mesos de multa.
