AVUI, el normal de la meva columna seria parlar de la jornada electoral de demà. El grau de saturació i fastigueig de la gent amb la classe política, però, es troba en una cota de màxims. Ens tenen tan summament avorrits que, aprofitant la suposada “jornada de reflexió”, suggeriré altres històries. Ja hi haurà altres col·legues que ho facin. Per què, doncs, no parlar de l’amor, si serà sant Valentí?
L’any vinent, commemorarem el centenari del Nobel de literatura atorgat a Jacinto Benavente. Seva és una frase que trobo genial en aquest entorn: “En qüestions d’amor, els bojos són els que tenen més experiència. D’amor no preguntis mai als assenyats. Aquests estimen assenyadament, que és com no haver estimat mai”. D’ací estant, em vénen ganes de saltar a l’estrada política, referint que no hi ha un sol polític del país que em faci el pes. Mare de Déu!
“Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció”, deia l’autor de “Le petit prince”. Que en fa, de temps, que la classe dirigent i la popular anem a pas canviat. La primera no ens dóna cap motiu d’esperança per creure en ells. Empàticament, la majoria fa per satisfer el propi egoisme. No essent altra cosa que realista -de cap a peus- el desgavell que ens aclapara no s’atura.
Ja no sé pas si aquest sant ens divideix més -els catalans- que el propi procés. Si més no, des de la perspectiva que pels nostres verals se celebra més l’amor amb sant Jordi. Personalment, mirant d’ésser sempre positiu, advoco per la “tercera via” de festejar-ho tot. Temps hi haurà per enterrar penes i neguits. Vénen sense cridar-los.
Tibant d’un adagi “ad hoc”, em produeix un desencís immens copsar com està tot. Per acabar-ho d’adobar tot, només ens mancava la pandèmia, la tempesta Filomena i altres serrells. Entre tot plegat, uns no en saben més. Als altres, tant se’ls en fot. Finalment, quan tot comenci a redreçar-se, haurem de foragitar la trepa dels oportunistes. Aquells que creuen -a ulls clucs i també de reüll- en la tesi que “abans el Déu era l’amor i, avui, és l’or”. Som al moment adient, doncs, per fer una reflexió als volts d’aquests pensaments.
