FA uns dies l’associació de comerços Terrassa Centre va presentar la seva nova campanya a favor del comerç local que anomenen Love Local. S’incorporen, d’aquesta manera, a un corrent molt estès també a altres municipis per retornar al comerç local allò que la pandèmia li ha pres en temps de confinaments i de tancament d’establiments. Es tracta d’un intenció més que raonable per als seus interessos, però també per als del conjunt d’una ciutat que, si ja sempre ha anat força coixa en relació amb l’oferta comercial, només li faltava aquest gravíssim contratemps de la Covid-19.
La campanya diu que vol fomentar els valors de la proximitat, del tracte familiar i proper i de la confiança. Uns valors que implícitament contraposen al del comerç digital que ha estat la gran alternativa en moments d’aïllament forçat. No cal dir que són criteris convenients i respectables, però m’agradaria fer-hi tres puntualitzacions. En primer lloc, cal entendre que el comerç digital és un desafiament global i anterior a la mateixa pandèmia. La crisi sanitària n’ha accelerat la implantació i molta gent que el desconeixia o n’era reticent haurà comprovat la seva potència i comoditat. Pots buscar entre molta oferta i triar el més convenient, i t’ho porten ràpidament a casa o a un establiment proper per recollir-ho. Per a una gran tipologia de productes, aquesta és una molt bona solució contra la qual el comerç local té ben poc a fer. Des del menjar a domicili fins a l’aparell xinès d’última tecnologia, la proximitat o el tracte familiar són prescindibles. En tot cas, és el comerç local el que s’ha d’acomodar a les noves tecnologies creant les seves pròpies plataformes de distribució, agrupant-se per defensar-se millor i amb més força i trobant el seu nou espai de futur. No és la primera vegada que s’ha de readaptar, ni serà l’última.
En segon lloc, si bé la campanya sembla adreçada principalment als clients, el principis en què es fonamenta també valen per als propis comerciants. El tracte que ofereixen és realment proper i familiar? Tots els establiments valoren no tan sols la seva proximitat, sinó la dels productes que posen a la venda? N’hi prou amb la proximitat per generar confiança? El servei és eficient? La resposta és que hi ha de tot, és clar. Però entre el "de tot" hi ha els establiments que la proximitat no els fa bons automàticament, o que es tracta d’una proximitat fictícia a causa de la poca preocupació per l’arrelament local. Potser, al costat de la campanya, caldria uns codis de bona pràctica per garantir aquesta proximitat i potser unes etiquetes que distingissin els que les compleixen. Com, per exemple, atendre en la llengua del país. I, finalment, i parlant de llengua, em permetran que posi en evidència la contradicció que suposa que una campanya a favor de la proximitat faci servir una llengua estrangera en l’eslògan. No és la primera vegada que passa, ni la primera que me’n queixo. Però que, en una campanya a favor d’allò local es recorri a un "love" en anglès, és un contrasentit que trinxa el missatge central. Mai no acabo d’entendre si és un problema de pensament incoherent del publicista, de si es busca evitar la dualitat en l’ús de la llengua castellana i catalana o de si es tracta de l’habitual provincianisme acomplexat que vol simular que és cosmopolita. O de totes tres coses. No ho sé. Però el cas és que estimar allò que local és el que de veritat convida a sentir-ho proper.
