La frase brillant del Premi Nobel d’Economia del 2013 Robert Shiller, professor de la Universitat Yale a New Haven (Connecticut), "el temps no canvia a causa d’una previsió" sembla una bajanada. Però no ho és: avui més que mai veiem com els fets van per davant de les previsions i que moltes coses que ens passen, succeeixen per factors imprevisibles. Ens podem preguntar si amb la preparació i el treball podem anticipar-nos i modelar el futur d’alguna manera i la resposta és que sí. Només faltaria. La preparació és la clau més important per l’èxit, però…. no n’hi ha prou. Els sistemes no responen únicament a les previsions.
Tant la digitalització de les activitats econòmiques i socials com el desenvolupament de sistemes digitals intel·ligents amb algoritmes i sistemes que aprenen dels resultats de les seves decisions, acosten les prediccions a la realitat, sempre que no sorgeixen en l’últim moment factors que desmuntin la previsió realitzada sense tenir temps a crear-ne una altra predicció més propera a la realitat. El seu últim llibre "Narratives econòmiques" publicat en anglès l’octubre de 2019 i que ara arriba en castellà, Shiller apunta la necessitat de donar importància a l’efecte contagi de les històries i narracions tenen en l’economia. Les històries sovint, es converteixen en virals, i la narrativa econòmica es converteix en el centre de la conducta dels agents econòmics, persones, empreses i institucions. Les històries influeixen en la conducta de la gent, canviant percepcions o prioritats. Les històries modulades adequadament són sovint l’origen de les bombolles. I també les històries són sovint l’origen dels èxits.
Hi ha hagut moltes bombolles durant els últims vint anys: començant per l’any 2000 amb les "punt com", seguint per la crisi del 2008 per les hipoteques "subprime" i la crisi del deute sobirà que encara tenim a sobre afegida a la crisi derivada de la pandèmia de la Covid. Ara encara tenim algunes bombolles que no sabem com acabaran: en l’àmbit borsari i financer, en l’àmbit immobiliari, ja que estan mediatitzades pel comportament i evolució de la Covid. Les històries que modelen el futur a conveniència, fan créixer les bombolles que quan esclaten esquitxen a molts implicats. Per exemple les criptomònades com el bitcoin. Qualsevol moneda necessita que al seu darrere, hi hagi un estat, una institució pública. La solvència de la iniciativa privada mai ha estat suficient per a la pervivència de la moneda i per tant el risc de pèrdua de valor és total. La digitalització del valor monetari encara té molt recorregut per davant i entremig, queda la renovació del sistema bancari-financer i la renovació del paper dels poders polítics dels estats i dels bancs centrals. Vegem exemples recents sobre com les històries i narratives econòmiques, són més importants que les previsions: els fons d’inversió que aposten a curt per la baixa del valor de les accions d’una empresa, GameStop en baixada perquè la gent ja no lloga jocs a botigues sinó que els baixa de la xarxa, a través de moltes intervencions individuals de participants en el fòrum d’internet "WallStreetBets" han fet pujar el valor de les seves accions de manera espectacular.
També l’empresa de Romania, UiPath és un bon exemple d’èxit donada la seva peculiar activitat: robots de programaris que automatitzen processos. Afegir valor real a la digitalització atrau el capital risc internacional. Aquesta setmana ha recaptat més finançament a Nova York amb una valoració de 35.000 milions de dòlars. El relat o narrativa de la fortalesa de l’empresa és contundent: "automatització de l’aplicació". És a dir, ofereix programaris robotitzats d’automatització de processos, que ajuden les empreses i els governs a automatitzar processos rutinaris, com ara omplir espais de cita als hospitals, fer controls de crèdit o processar reclamacions d’assegurança.
UiPath forma part d’una nova onada d’empreses de programari que poden sorgir des de qualsevol lloc i vendre-les a qualsevol. Si el món està menys globalitzat per les tensions nacionals i fragmentació de les cadenes de subministrament mundials, en el món digital, passa el contrari: hi ha una ràpida acceleració de la globalització electrònica.
Haurem de veure si la narrativa de la multimilionària barcelonina resident a Palo Alto, Mar Rodríguez Hershenson quan diu que les empreses de tecnologia digital estan infra-valorades, té resposta en les inversions en el futur i com es combinarà amb el món real que és el nostre de cada dia, per molt digitals que siguem. Haurem d’impulsar narratives enfocades al bé comú contra l’individualisme, a la solidaritat contra l’egoisme, … i potser sense fer prediccions de millora ho aconseguirem… sempre que la Covid ens deixi.
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
