El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha posat en marxa un pla de seguiment per reduir l’erosió del sòl, causat per la freqüentació de zones com el camí dels Monjos i el camí del Montcau, juntament amb les pluges torrencials. Així es desprèn d’un estudi de l’erosió actual als camins dins del parc. Gràcies a aquest treball de l’ambientòleg i investigador del CSIC Guim Ursul, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac disposa de dades per iniciar un pla de seguiment de l’afectació en el sòl i poder-hi actuar.
Per a aquest estudi s’han analitzat 16 itineraris, amb una longitud total de 21,53 quilòmetres, que són els recorreguts on s’organitzen més activitats i també són les rutes més freqüentades. D’acord amb el treball, el sector central del parc i el sector de la Mola són els que han obtingut una pèrdua de sòl més elevada, coincidint amb les àrees de més alta afluència de visitants. En canvi, els sectors del coll de Boix i de Mura són els que presenten uns valors més baixos de degradació i vulnerabilitat.
La mitjana de pèrdua de sòl en aquest conjunt d’itineraris és de 659,18 centímetres quadrats, superior a altres espais naturals, com el parc natural de la Serra de Collserola, amb una pèrdua mitjana de 416,19 centímetres quadrats.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac té una gran afluència de visitants a causa de la seva situació geogràfica i al gran ventall d’excursions que s’hi poden realitzar. En els últims anys s’ha incrementat el nombre d’activitats organitzades, com les caminades o les curses de muntanya, així com l’ús per part del públic en general. Aquestes activitats deriven en una pressió humana important que té conseqüències en el paisatge, sent més importants en sòls fràgils com els conglomerats, el substrat dominant en el Parc. Una d’aquestes conseqüències és la pèrdua de sòl, un recurs no renovable i molt necessari que pot comportar efectes negatius en la vegetació o en la microfauna, així com en l’estat dels camins.
Precisament la degradació d’alguns punts de la xarxa de camins, sobretot els més freqüentats, com el camí dels Monjos a la Mola o la zona del Montcau, ha comportat diferents actuacions per la seva restauració.
La sobrefreqüentació de la xarxa de camins no és l’únic agent erosiu que causa aquesta pèrdua de sòl, ja que les precipitacions torrencials, especialment freqüents en el clima mediterrani, també hi tenen un paper molt important en aquesta situació.
