La 38a Temporada de dansa del BBVA- Centre Cultural Terrassa rep aquest cap de setmana el gran Ballet Nacional d’Espanya (BNE). L’organització celebra que, per fi, la companyia pugui estar a Terrassa després de dos ajornaments provocats per la pandèmia i li dóna la benvinguda amb tots els honors; quatre funcions, des de divendres fins al diumenge, un fet gairebé insòlit en les programacions culturals de la nostra ciutat.
Hores abans de la primera actuació, el director artístic del BNE, Rubén Olmo, al costat del director del Centre Cultural, Adrià Fornès, i la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, va comparèixer en roda de premsa (presencial i telemàtica) per presentar l’espectacle, el primer que ha dissenyat com a responsable artístic. El director va explicar que es tracta d’un repertori de quatre coreografies en les quals es podrà apreciar la diversitat d’estils de la dansa espanyola així com la ductilitat dels ballarins.
La primera part s’obrirà amb "Invocación bolera", una coreografia de nova creació que firma el mateix director i que té la música de Manuel Busto. "És una obra que suposa una renovació de l’escola bolera tradicional i que té unes notes que són una meravella. Amb aquesta peça, a més, volem fer un homenatge als grans mestres que han marcat la línia a seguir a l’escola bolera, entre ells Antonio, el ballarí", va dir Olmo.
La perla
Després d’aquest obra, vindrà una d’aquelles petites perles, un solo que es titula "Jauleña", creat i interpretat per Olmo. La peça s’inspira en un poble de Granada on es reunien les tres cultures la cristiana, la jueva i l’àrab i en la qual oferirà tres estils de ball diferent: la dansa estilitzada, l’escola bolera i el flamenc, donen protagonisme a la dansa granaïna i al zapateado".
La segona part estarà dedicada a "Eterna Iberia", amb música de Manuel Moreno-Buendía. És una coreografia d’Antonio Najarro, exdirector de la companyia. El director va dir d’aquesta obra que és molt rellevant. De fet, va néixer del descobriment de la meravellosa obra del mestre Moreno Buendía, "Celtiberia", composta per encàrrec d’Antonio Ruiz Soler "El ballarí l’any 1963", per la creació del seu ballet Eterna Castella.
La peça flueix a través de cinc moviments, representats per números grupals, en solitari i passos a dos, on l’ús de la castanyola, la capa espanyola i el barret cordovès, així com la tècnica i la força interpretativa, es donen la mà.
El programa es tancarà amb "De lo flamenco", un muntatge que va estrenar la Companía Andaluza de Danza, actual Ballet Flamenco de Andalucía, de la qual Olmo va ser el primer director. Amb aquesta coreografia, Mario Maya va refrescar el 1994 la forma de ser i de sentir el flamenc a l’escenari. La peça inclou dues coreografies creades per dues col·laboradores habituals de Maya, com Rafaela Carrasco i Isabel Bayón i, a més, hi haurà un grup de músics en directe.
Serà un homenatge al ballarí i coreògraf Mario Maya (1937-2008), un dels grans mestres de la dansa espanyola, que tot i ser un dels creadors del flamenc amb un estil molt propi no formava part del repertori del BNE. Maya és considerat un referent en el món de la dansa espanyola per la seva genialitat i sensibilitat. Va ser un pioner, autor de muntatges artístics arriscats i innovadors i un dels investigadors incansables de la nostra època.
El director es va mostrar molt content de poder actuar a Terrassa on debutarà com a responsable artístic del BNE. Rubén Olmo va assumir aquesta tasca el setembre de 2019, pocs mesos abans que esclates la pandèmia sanitària per la Covid. El líder artístic va significar que es desplaça aquí amb 47 ballarins i ballarines a escena i nou músics. "En tenim moltes ganes perquè l’escenari és el que ens dóna vida i al lloc ho donem tot".
Olmo no va amagar que el món cultural i artístic està passant per uns moments molt complicats. "És una situació molt difícil la que vivim amb la Covid i ningú ens pot donar consells de com gestionar-ho". En aquest sentit, va explicar, per exemple, que el BNE compta amb un programa pedagògic per escoles, universitats i conservatoris de dansa que s’ha hagut d’adaptar amb la pandèmia.
Afortunats
A més, va explicar que està molt pendent psicològicament i anímicament dels ballarins i ballarines, tot i que es consideren afortunats perquè són una companyia institucional i, per tant, la part econòmica està assegurada. Així i tot, però han hagut de repensar moltes coses que feien i fer, si cal, classes i assajos en línia quan el treball es fa imprescindible.
La companyia fa els assajos en grups i cada setmana es fan les proves de la Covid. I malgrat totes les mesures que es prenen, es va detectar un cas positiu després de vacances i van haver d’estar dues setmanes confinats. Una circumstància que, com va recordar ahir Adrià Fornés, també va afectar el Ballet de Biarritz i al cos de ball del Programa d’Alt Rendiment (PAR) que acabar d’estrenar "El Trencanous" amb molt d’èxit i del que en va fer cinc funcions amb les localitats exhaurides.
