Aquesta setmana només s’han estrenat dues pel·lícules, “La señora Lowry e hijo” i “La chica del brazalete”. Torna a la cartellera la trilogía de les “Ombres de Grey” i dimecres la Filmoteca recupera un clàssic de John Ford, “Misión de audaces”. Els cinemes continuaran tancats dilluns i dimarts.
“La señora Lowry e hijo”, d’Adrian Noble, adapta una obra teatral de Martyn Hesford i és la història de la relació tòxica entre una mare i un fill, lliurement basada en la vida del pintor anglès L. S. Lowry, la progenitora del qual va dedicar tota la seva vida a boicotejar la carrera artística del seu fill. Diem “lliurement basada” perquè els entesos hi han detectat diversos errors i anacronismes, per exemple que el quadre més famós de l’artista -i el més odiat per la seva mare a la pel·lícula- en realitat el va pintar quan la senyora Lowry ja feia anys que era morta.
A més, Timothy Spall té vint anys més dels que tenia el seu personatge a l’època en què es desenvolupa l’acció d’aquesta pel·lícula.
De tota manera, veure el duel interpretatiu entre Vanessa Redgrave i Timothy Spall és tot un plaer. O no, perquè ho fan tan bé i te’ls creus tant que, segons com, la seva relació tòxica encara et pot donar més “mal rotllo”.
Un altre dels punts forts de la pel·lícula és la direcció de fotografia, a càrrec del català Josep M. Civit, que ara mateix està “nominat” als Gaudí per “Baby” i “La vampira de Barcelona” (també en cartell), totes dues rodades després d’aquesta.
Spall, que ja va interpretar un pintor a “Mr. Turner” (2014), va fer aquesta pel·lícula abans de “Nieva en Benidorm”. Vanessa Redgrave, als seus més de vuitanta anys, ha rodat tres pel·lícules més després d’aquesta i ha intervingut en dues sèries de televisió. (Catalunya VOSE i doblada i Cinesa).
“La chica del brazalete”, de Stéphane Demoustier, és la versió francesa d’una pel·lícula argentina de 2018 que es basava en un fet real. L’actual adaptació s’allunya una mica de la història verídica d’origen, però en manté el punt de partida: una noia de setze anys és acusada de l’assassinat de la seva millor amiga.
Els seus pares creuen fermament en la seva innocència però durant el judici descobriran que no coneixen gens la seva filla.
La major part de l’acció transcorre en un jutjat -es va rodar al Palau de Justícia de Nantes- i el guió combina el drama familiar amb el thriller judicial, plantejant una reflexió sobre fins a quin punt els pares coneixen els seus fills i alhora mantenint el “suspens” i els dubtes sobre la culpabilitat o innocència de l’acusada.
A estones se li pot retreure a la pel·lícula que sigui lineal, una mica lenta i potser massa freda, però el guió i les interpretacions ho encerten pel que fa a la complexitat psicològica dels personatges. També cal destacar l’apartat visual, sobretot l’ambientació i l’ús del color.
La debutant Melissa Guers encapçala el repartiment. Chiara Mastroianni (filla de Marcello i Catherine Deneuve) i Roschdy Zen interpreten els seus pares i Anaïs Demoustier, germana del director a la vida real, fa un gran treball encarnant la fiscal del cas. (Cinesa).
La trilogia eròtico-masclista formada per “50 sombras de Grey” (2015), “50 sombras más oscuras” (2017) i “50 sombras liberadas” (2018), basada en sengles novel·les d’E. L. James, torna a les pantalles aquest cap de setmana, a raó d’una pel·lícula al dia a partir d’avui. Protagonitzades per Dakota Johnson i Jamie Dornan, expliquen una relació sadomasoquista i en el seu moment van acaparar tots els “premis” de pitjor pel·lícula de l’any, pitjor director, film més vergonyós, etc. Els únics guardons de veritat se’ls va emportar Danny Elfman per la banda sonora de tots tres títols. (Cinesa, divendres, dissabte i diumenge, respectivament).
“Misión de audaces”, de John Ford, és un clàssic de 1959 basat en una novel·la de Harold Sinclair, a la vegada inspirada en fets reals. L’acció està ambientada l’any 1863, durant la guerra de Secessió americana i els protagonistes són un militar, un metge i la seva presonera, una presumpta espia sudista, interpretats per John Wayne, William Holden i Constance Towers.
Ford era considerat tot un expert en el tema de la guerra de Secessió, però el rodatge va resultar molt complicat a causa de problemes econòmics, accidents diversos, malalties dels actors, lleis racistes en vigor en els llocs on van rodar i tota mena de contratemps. (Filmoteca, Catalunya, dimecres tarda, VOSE).
Encara es mantenen en cartell “Wonder Woman 1984” (Cinesa), “El profesor de persa” (Catalunya, VOSE i doblada), “En guerra con mi abuelo” (Cinesa), “Los Elfkins” (Cinesa), “El chico” (Cinesa), “Hasta el cielo” (Cinesa), “La maldición de Lake Manor” (Cinesa), “La última gran estafa” (Cinesa), “La vampira de Barcelona” (Cinesa), “Salvaje” (Cinesa), “Los Croods: una nueva era” (Cinesa) i “Adú” (Cinesa).
