Fa 27 anys que en Roy Thompson, originari del petit poble de Crockenhill, situat al comtat de Kent, al sud-est d’Anglaterra, va arribar a Espanya per treballar de científic. Més tard va canviar d’ofici (ara és professor d’anglès) i de ciutat (va aterrar a Terrassa fa tretze anys; en l’actualitat viu a Sant Pere Nord). En Roy es queixa que, després del Brexit més que mai, el seu dret de vot s’ha gairebé esvaït.
Diumenge no podrà triar la seva opció política…
No, i si pogués, jo hi aniria, a votar. No és que sigui precisament una persona molt política, però la veritat és que voldria poder dir-hi la meva, tenir veu al lloc visc, on pago els meus impostos, on treballo, on estic integrat des de fa tants i tants anys. Jo ja bec té igual que cafè; vi, igual que cervesa; no entenc per què m’han de considerar un ciutadà de tercera; em nego a què no em deixin votar.
Vostè té aleshores la nacionalitat britànica, però no l’espanyola.
Exacte, i Espanya no admet la doble nacionalitat amb el Regne Unit. Per tant, per poder votar a Catalunya, hauria de renunciar a la ciutadania britànica i adquirir només l’espanyola, que és una idea que, de fet, m’estic plantejant. Passa que si ets britànic i fa més de quinze anys que vius fora del Regne Unit, aleshores et prenen el dret a votar al teu país. No pots fer-ho en cap elecció ni vaig poder expressar-me en el referèndum del Brexit, tenint en compte que això també m’ha influït en el meu dret a vot a Espanya.
En quin sentit?
Com que no soc ciutadà comunitari, ja no podré votar a les eleccions al Parlament Europeu, tot i viure des de fa tants anys en un territori de la Unió Europea com Catalunya. Després del Brexit, només podré exercir aquest dret a les eleccions municipals espanyoles. En aquest tema, sento que tant el meu país d’origen com el de residència m’han abandonat.
Per cert, com a britànic, què en pensa del Brexit?
Jo en soc contrari, volia que el Regne Unit seguís a la Unió Europea. Crec que és un club financer, però que ens beneficia ser-hi, per exemple, per tenir llibertat de moviment en treballar. I perquè, a més, ha estat un garant de pau.
